La Fiscalia va demanar ahir a la vista oral de la demanda presentada per Pilar Abel per ser reconeguda com a filla de Salvador Dalí que es condemni en costes la demandant, per actuar de manera «capritxosa i infundada» i posar en dubte l'Institut de Toxicologia que va concloure que el pintor no era el seu pare.
La vista es va celebrar al jutjat de Primera Instància número 11 de Madrid després que es fes públic que les proves biològiques demostren que Pilar Abel no és filla biològica de Salvador Dalí, cosa que no ha tirat enrere la demandant, l'advocat de la qual va qüestionar la cadena de custòdia de les proves d'ADN.
Les restes de l'artista van ser exhumades per ordre del jutge el passat 20 de juliol de la cripta del Teatre-Museu de Figueres, on va ser enterrat, però els experts de l'Institut Nacional de Toxicologia, després de comparar-los amb mostres de saliva de la dona, van concloure que «els resultats obtinguts permeten excloure Salvador Dalí com a pare biològic de Pilar Abel».
«S'ha actuat de manera capritxosa, infundada i no s'ha provat res que pugui posar en dubte la serietat de l'Institut Nacional de Toxicologia», va dir el fiscal en les seves conclusions, i va demanar que es condemni en costes Pilar Abel.
La Fundació Dalí
De la mateixa manera, l'advocat de l'Estat va sol·licitar la condemna de la demandant en costes, que no inclouen les despeses de l'exhumació, encara que la Fundació Gala-Dalí sol·licitarà que sí que es recullin en la sentència.
El fiscal va carregar així contra l'advocat de Pilar Abel, que fins a dues vegades va demanar la suspensió de la vista, per qüestionar la imparcialitat i objectivitat de la cadena de custòdia de les proves biològiques practicada per l'Institut de Toxicologia i també per incompareixença de tres dels seus quatre testimonis.
Enrique Blánquez, lletrat de la demandant, va assegurar que l'Institut no és un òrgan imparcial ja que l'Advocacia de l'Estat és part del procediment, per la qual cosa va demanar «un informe rigorós i per hores» de la cadena de custòdia de les restes de Dalí, ja que «es podrien haver canviat per altres».
«No penso que ho puguin fer però almenys que es justifiquin les restes ja que, si no, hem de fer un acte de fe a l'Institut», va afegir l'advocat, que va estar present en l'exhumació i no va formular cap objecció a aquesta. Per això, demana que es condemni en costes la Fundació i l'Advocacia de l'Estat.
El seu breu al·legat va rebre resposta de l'advocat de l'Estat, la Fundació Gala-Dalí i el fiscal, els quals es van aferrar a la fiabilitat del «cent per cent» que ofereix la prova biològica, que es va practicar per duplicat per evitar tota sospita de parcialitat.
En la seva intervenció, el fiscal va afirmar que Pilar Abel «ha actuat capritxosament», sense aportar fotografies ni la màscara mortuòria que assegura tenir, per la qual cosa «no es pot pensar en bona fe».
A més, va titllar el procediment d'«inconsistent i insostenible», més encara quan Pilar Abel no ha sol·licitat en la seva demanda que es modifiqui la seva actual filiació registral, cosa que causa «indefensió» a la persona que figura com el seu pare.
I va afegir: «No és sostenible que no es defensi la memòria dels morts. Dalí és on ha de ser, i no es pot exhumar el cadàver de la persona perquè ofèn la seva pròpia intimitat i els que valorem la figura de Salvador Dalí».
L'Advocacia de l'Estat va defensar la «independència» de l'Institut de Toxicologia, l'informe del qual acredita que Pilar Abel «no tenia relació de filiació amb Dalí», a la qual va acusar d'«actuar amb temeritat».
Més contundent va ser la Fundació, la lletrada de la qual va dir que «la demanda és fruit de l'abundant imaginació» de Pilar Abel, a qui li interessava «atreure el focus dels mitjans de comunicació».
Ara bé, res d'això sembla acovardir la demandant, que en acabar la vista va dir als mitjans sentir-se «molt bé encara que decebuda» per les «mentides» que es van dir a la Sala, a l'hora que va qüestionar les proves d'ADN. «No em crec res després del que he vist avui», va assegurar.
Vist per a sentència
Malgrat que no es va atrevir a defensar absolutament que ella és filla de Dalí, sí que va anunciar la intenció de «seguir lluitant» i, fins i tot, no descarta acudir a Estrasburg per recórrer la sentència, donant per fet que serà contrària als seus interessos. El judici va quedar vist per a sentència.
