Considerada una de les figures més destacades de l'art català de finals del segle XIX, Ramon Pichot és, no obstant això, un desconegut per al gran públic, un pintor que es va iniciar en la Barcelona modernista, va acabar a París, i ara resorgeix al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en una retrospectiva.

Ramon Pichot. D'Els Quatre Gats a la Maison Rose, una mostra organitzada pel MNAC i l'Obra Social «la Caixa», comissariada per la jove doctora Isabel Fabregat, que ahir va reivindicar l'artista, amb un estil que es caracteritza pel «tractament i la preeminència del color».

També va dir que París i Cadaqués, vila molt estimada per ell, són una «idea transversal» en la seva obra, que inclou unes 300 peces, moltes d'elles actualment il·localitzables, en les quals hi ha retrats, paisatges d'aquest poble de l'Empordà, així com escenes parisenques o de Marsella.

Fill d'una família amb inquietuds artístiques, que va néixer en un dels edificis que avui formen el Museu Picasso, Pichot, al qual a vegades es confon amb dos nebots seus, també pintors i amb el mateix nom, va viure plenament l'ambient modernista de la Barcelona del final del segle XIX, formant part de l'anomenada Colla del Safrà, amb Joaquim Mir o Isidre Nonell.

Va iniciar la carrera amb exposicions a Els Quatre Gats i va ser amic també de Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Picasso. Fabregat diu que va ser «una figura pont" entre aquestes dues generacions i no amaga tampoc que el jove Salvador Dalí va descobrir l'impressionisme a través de les obres de Pichot».

El 1908 es va casar amb Germaine, nom amb el qual era coneguda Laure Gargallo, una dona que havia estat una obsessió per al seu amic Carlos Casagemas, un altre dels artistes que el MNAC ha redescobert els últims anys, i que havia intentat matar-la, suïcidant-se posteriorment.

L'exposició, que ha suposat una inversió pública d'uns 110.000 euros, s'exhibirà posteriorment al Caixafòrum de Lleida i al Caixafòrum Girona, amb una selecció d'una sèrie de dibuixos que ara no es mostren a Barcelona, sobre la Primera Guerra Mundial i que denoten que l'artista va ser un dels pocs espanyols que va tractar sobre el conflicte en les seves obres.

A més, s'ha publicat la primera monografia sobre l'artista, amb material inèdit localitzat a París, per situar el pintor.