Humans i replicants tornen a trobar-se 35 anys després a Blade Runner 2049, una seqüela dirigida per Denis Villeneuve, plena de picades d'ullet i homenatges a la pel·lícula original dirigida per Ridley Scott, i que s'estrena aquest divendres, amb Harrison Ford, Ryan Gosling i la cubana Ana de Armas en el repartiment.
30 ANYS DESPRÉS
Blade Runner 2049 transcorre 30 anys després de la història original. El guió torna anar a càrrec de Hampton Fancher, responsable de la primera adaptació de la novel·la de Phililp K.Dick Somien els androides amb ovelles elèctriques, juntament amb Michael Green, col·laborador habitual de Ridley Scott.
ACLAPARADOR SEGELL VILLENEUVE
El canadenc Denis Villeneuve pren el relleu a Ridley Scott -que es manté com a productor de la seqüela- i torna a demostrar el seu enorme talent com a creador d'imatges hipnòtiques i abracadabrants, a més de ser capaç de fer semblar curtes 2 hores i 43 minuts.
QUÈ ENS FA HUMANS?
La pel·lícula d'Scott es va avançar al seu temps en plantejar el debat que suscita l'enginyeria genètica sobre què ens fa humans. La pregunta segueix present, però de manera més difusa i sense aportar res de nou. Hi ha una nova generació de replicants, suposadament perfeccionats en la seva obediència als humans, però amb la necessitat de trobar-se un sentit.
EL MUR I LA LLUITA DE CLASSES
La nova Blade Runner accentua el seu to polític en plantejar qüestions com la necessitat d'una casta que s'encarregui dels treballs més bruts i degradants, i de murs que els continguin, com bé explica Robin Wright, la cap de la policia de Los Angeles, en un diàleg amb l'agent K (Gosling). Però no desenvolupa aquestes idees.
MENYS POESIA I MÉS ESPECTACLE
Blade Runner 2049 és filla del seu temps, en el sentit que neix com una superproducció de Holliwood pensada per impactar a taquilla, mentre que perd part de la poesia i suggeriment que tenia el seu precedent que, per cert, va passar sense pena ni glòria i només amb el temps es va convertir en obra de culte.
PLÀNOLS I SEQÜÈNCIES HOMENATGE
Villeneuve homenatja Scott amb plànols gairebé calcats de la pel·lícula original: els carrers foscos i bruts de Los Angeles, tènuement il·luminades pels neons, la pluja impactant als vidres, o una picada d'ullet a la seqüència final de Rutger Hauer, la del famós «he vist coses que no creuríeu».
LOS ANGELES I MÉS ENLLÀ
Blade Runner 2049 treu la història dels confins de Los Angeles i la porta a un brut abocador de San Diego o a una postapocalíptica Las Vegas, coberta en una boirina taronja, on encara es passeja algun holograma d'Elvis o Frank Sinatra.
DONES OBJECTE
El 2049 la publicitat seguirà copada per dones seminues, si s'ha de jutjar per la mirada de Villeneuve. Hi ha robots súper sexys dissenyats per complir els desitjos del seu amo (K), des de cosir un botó a murmurar a cau d'orella el que vol sentir. No apareix cap exemplar similar masculí.
NIANDER WALLACE, UN NOU MALVAT
Jared Leto dona vida a Niander Wallace, un nou creador de replicants que ha pres el relleu a l'extinta Tyrell Corporation. El mateix home que va salvar el planeta d'una crisi d'aliments global, amb els seus productes genèticament modificats, està obsessionat a crear el replicant perfecte.
DECKARD, HUMÀ O REPLICANT?
És la gran pregunta que es fan des de fa anys els seguidors de Blade Runner, accentuada pel fet que hi ha hagut diferents muntatges de la pel·lícula original fins que Scott va presentar el 2007 la seva versió definitiva. Aclarirà alguna cosa la versió de Villeneuve?
