Descobreixen el fòssil urbà «Lapillitubus montjuichensis» en edificis modernistes

La troballa a Barcelona del nou icnofòssil urbà, la primera descrita a Europa, s´anuncia en un article científic publicat a la revista 'Geologica Acta'

19.10.2017 | 07:16
Un exemplar del fòssil visible en una façana.

Les façanes de l´arquitectura modernista a Catalunya incrementen la seva riquesa i interès amb el descobriment del Lapillitubus montjuichensis, un nou icnotàxon —és a dir, un cau fòssil que va deixar un organisme viu— trobat per primera vegada en algunes façanes d´edificis modernistes a Barcelona.

La troballa del nou icnofòssil urbà —el primer que es descriu en un edifici modernista a Catalunya i a Europa— s'anuncia en un article científic publicat a la revista 'Geologica Acta' pels experts Zain Belaústegui, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l´Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i Alejandro Belaústegui, de l´ALMUCAT, l´associació d´alumnes sèniors de la Universitat Carlos III de Madrid, al campus de Getafe.

Fòssils urbans: un passeig pel temps més remot

Els fòssils urbans han cridat l´atenció dels científics i del públic general des de fa temps. En aquest àmbit, la icnologia és una disciplina de la paleontologia que estudia les traces o empremtes fòssils que ha deixat l´activitat dels organismes en el passat. Aquestes traces fòssils o icnotàxons —antics caus, petjades de dinosaures, etc.— poden revelar algunes incògnites sobre les característiques de l´organisme productor i el paleoambient en què habitava fa milions d´anys.

«El nou fòssil urbà Lapillitubus montjuichensis és un cau simple, vertical a subvertical, cilíndric i sense ramificacions. Presenta un revestiment o paret de litoclasts de composició quarsítica, és a dir, petits fragments o pedretes de quars —que fan d´1 a 10 mm— disposats de manera caòtica», indica el professor Zain Belaústegui, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l´Oceà de la UB.

De la roca original al modernisme català

Aquest nou icnotàxon de 12 milions d´anys d´antigüitat es pot observar en els carreus que formen part de la façana d´alguns edificis modernistes de Barcelona. Els exemples més destacats es troben en els edificis del Palau de Justícia, la Duana i la casa Pascual i Pons, obra de l´arquitecte català Enric Sagnier.

«En general, l´estat de conservació d´aquests icnofòssils és bo. No obstant això, com que apareixen en els carreus de pedra, únicament és possible reconèixer seccions longitudinals o transversals d´aquests caus fòssils», apunta Zain Belaústegui. «A la casa Pascual i Pons hi trobem l´exemplar més ben conservat, que defineix el nou icnogènere i la nova icnoespècie».

L. montjuichensis i altres icnogèneres similars (Ereipichnus, Eklexibella, etc.) s´agrupen dins del que es coneix com a traces fòssils aglutinades. Tots aquests icnogèneres —caus simples i cilíndrics— es caracteritzen perquè presenten una paret o revestiment exclusiu que pot estar format per diferents tipus de materials —d´origen orgànic o no— com, per exemple, foraminífers, restes de mol·luscs, artells de crinoïdeus o fins i tot restes esquelètiques de peixos. En el cas de L. montjuichensis, per primera vegada s´ha constatat que aquest revestiment està únicament format per litoclasts (sobretot, petits fragments de quars) disposats d´una manera caòtica.

Com era Barcelona fa 12 milions d´anys?

Des de finals del segle XIX, la muntanya de Montjuïc ha estat la gran pedrera de gres quarsític per a l´arquitectura modernista catalana. Amb el descobriment de L. montjuichensis, serà possible conèixer millor com era la fauna d´invertebrats que van habitar durant el Miocè la zona deltaica que actualment ocupa la muntanya de Montjuïc.

«Aquests caus fòssils que decoren el modernisme català van ser excavats fa uns 12 milions d´anys per uns cucs (poliquets terebèl·lids) en un ambient deltaic, afectat per l´acció de l´onatge i amb una gran aportació de sediments. Per tant, es tractaria d´un ambient subaquàtic, molt proper a la costa i de poca profunditat, en el qual aquests invertebrats i altres organismes marins, com els crustacis decàpodes, també haurien excavat els seus caus», assenyala Zain Belaústegui.

Els poliquets terebèl·lids que van deixar la seva traça fòssil en els sediments deltaics fa milions d´anys serien molt semblants a algunes espècies actuals. A la costa oest de Madagascar també s´han descrit caus actuals de poliquets terebèl·lids que són gairebé idèntics als observats en el Miocè de Montjuïc.

A la recerca de fòssils urbans per tot el món

En l´actualitat, l´empremta fòssil dels éssers vius que van habitar el planeta fa milions d´anys també es pot admirar en edificis o monuments històrics de ciutats de tot el món. El 1935, per exemple, es va descobrir una petjada de dinosaure en una de les roques de la base d´un quiosc de música de la ciutat de Glen Rose (Estats Units), un exemplar conservat fins avui en dia. També s´han descrit icnofòssils de gran interès científic en làpides de cementiris (Leicestershire, Regne Unit), en parets de centres comercials (Londres, Regne Unit) o en lloses del paviment (Copenhaguen, Dinamarca). Des de fa anys, els fòssils urbans també han enriquit el patrimoni paleontològic de ciutats com Alcoi, Barcelona, Burgos, Lleó, Segòvia, Toledo o Biscaia.

«Segons la nostra opinió, si considerem l´enorme patrimoni arquitectònic de Barcelona, modernista o no i construït o no amb la pedra de Montjuïc, i amb temps d´estudi suficient, no hauríem de descartar de trobar altres icnotàxons a la ciutat, o fins i tot de localitzar-hi nous exemplars de L. montjuichensis. D´aquesta manera, esperem que aquest treball serveixi d´esperó per a futurs estudis similars i que es posi de manifest la importància d´aquests singulars "afloraments" urbans », conclou Alejandro Belaústegui.

Geologia Acta: projecció internacional en ciències de la terra

La revista Geologica Acta, impulsada per la Universitat de Barcelona i l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), és una publicació institucional i d'accés obert, amb un enfocament generalista de les ciències de la terra. Editada pel professor Miquel Garcés, de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, Geologica Acta es va publicar per primera vegada el mes de març del 2003 i té els orígens en la revista Acta Geológica Hispánica (1966-2002).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cultura

Tens una idea educativa transformadora?
Tens una idea educativa transformadora?

Tens una idea educativa transformadora?

La Fundació Carulla convoca els XL Premis Baldiri Reixac 2017-2018. 40 anys reconeixent i...

Miquel Martín aplega un bon grapat d´articles del Diari de Girona a «Proses reposades»

Miquel Martín aplega un bon grapat d´articles del Diari de Girona a «Proses reposades»

?La «Col·lecció Josep Pla» publica textos breus de l'escriptor begurenc, de qui Toni Sala diu que...

L´Any Pedrolo inclou la reedició de «La terra prohibida»

La commemoració del centenari del naixement de l'escriptor arrenca amb una obra inèdita

Joan Pera actuarà al cicle de teatre de les Planes d´Hostoles

El febrer arribarà la companyia tarragonina Teatr'era, que presentarà "El florido pensil"

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema