Llach i Martí i Pol són proclamats doctors «honoris causa»

L'acte, que va servir per posar en valor l'aportació de Llach i Martí i Pol a les lletres i cultura catalana i universal, va incloure la interpretació no prevista al programa de dues cançons de Llach al piano, Silenci i Cançó sense nom, que van desencadenar el moment més intens.

Després de l'actuació, el públic va esclatar en aplaudiments i crits de «llibertat». En les seves paraules d'ingrés, el cantautor i actual diputat al Parlament va fer referència al procés sobiranista i va demanar «confiança» a l'auditori.

La candidatura de Martí i Pol, considerat autor d'un dels millors versos en català -«Tot està per fer i tot és possible»-, la va defensar la doctora de la UdG Mita Casacuberta, que va explicar que «l'èxit popular» de l'obra de Martí i Pol «li va anar en contra durant molts anys» per al reconeixement acadèmic.

Casacuberta va posar de nou l'emoció a flor de pell quan va exlicar que no havia pogut resistir la temptació de passar, fa uns dies, per davant l'escenari de la càrrega policial «perfectament discriminable» del col·legi Verd de Girona, i entre els missatges solidaris deixats per la gent hi havia un poema de Martí i Pol, Ara és demà, prova de la popularitat i la vigència del poeta de Roda de Ter.

L'autor de poemes com La Fàbrica, El llarg viatge o Amb vidres a la sang, ja comptava amb altes distincions com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el premi Nacional de Cultura o l' honoris causa per la UAB, malgrat que, com va recordar ahir la seva filla, Mariàngels Martí, no podia exhibir més que «un escarransit títol d'estudis primaris».

Mariàngels Martí va evocar un pare abocat a la feina i al despatx, on llegia i escrivia. «Amb la seva malaltia -patia esclerosi múltiple-, el ritme de vida de tots plegats va canviar força», va admetre.

«Ens deia que era dels pares que no necessitava tenir fills, però que això no significava que no ens estimés. Això sempre em va fer enfadar molt», va concloure.

D'altra banda, el padrí de Llach com a honoris causa, el doctor de la UdG Joan de la Creu Godoy, va remarcar que la seva discografia «forma part del patrimoni musical i nacional i universal», i va recordar que la carrera del cantant de Verges va començar a coincidir amb la de Martí i Pol amb el disc Ara mateix.

Una amistat que va ser font de discos com Un pont de mar blava, en una «conjunció perfecta entre ritme musical i textual».

Godoy va recordar que Llach va néixer a Girona «tot i que no hi ha viscut mai». Ho va dir mentre repassava les contribucions més enllà de la música en els camps de la literatura -ara mateix és en trànsit de distribució la novel·la El noi del Maravillas-, el vi -Llach és el fundador del celler Vall Llach a Porrera-, la solidaritat -ha creat la Fundació Lluís Llach- i la política -és diputat al Parlament i va ser cap de llista de Junts pel Sí per Girona.

Els flamants doctors honoris causa ja van ser protagonistes a la Girona de fa gairebé trenta anys. El 28 d'octubre del 1988, en temps de l'alcalde Joaquim Nadal, Martí i Pol i Lluís Llach van fer el pregó de les Fires de Sant Narcís.

En les seves paraules d'ingrés, Llach va improvisar el discurs repassant quatre grans converses que l'han «marcat», com són les que va mantenir amb l'escriptor Josep Maria Espinàs, el president Josep Tarradellas, els actors Marcello Mastroianni i Michel Piccoli, i el mateix Martí i Pol.

Tarradellas i la independència

Llach va revelar que en una ocasió Tarradellas el va cridar per dir-li que anessin en colla sota el balcó de la Generalitat a cridar «independència». «Jo diré que marxeu cap a casa, però, sobretot, vosaltres continueu cridant independència», demanava Tarradellas.

Llach va concloure: «Això ara em serveix per dir-vos, als que espereu un futur més alliberat del país, que tinguen confiança».

El cor de la UdG va interpretar cançons de Llach com Més lluny, Amor particular o Que tinguem sort.