L'artista olotina Rosa Serra exposa un total de 70 escultures a l'Aircraf Gallery de Bratislava, capital d'Eslovàquia. L'artista s'ha mostrat «molt contenta» en declaracions al Diari de Girona de poder inaugurar aquesta exhibició del seus treballs més recents, entre els quals hi ha peces de polièster, de bronze i d'alumini pintat de vius colors.

L'exposició, que porta per títol Simply, es podrà visitar fins al 31 de desembre a Bratislava i algunes de les peces conformaran després una nova mostra a Moscou, segons ha confirmat la mateixa escultora. Totes les peces exposades guarden relació amb la figura humana. O bé són cossos sencers, o bé torsos o altres fragments del cos humà.

La galeria eslovaca ha editat per a l'ocasió un catàleg profusament il·lustrat -amb reproduccions fotogràfiques de la totalitat de les obres- i amb un text firmat per Andrei Petrov.

Petrov explica que Rosa Serra pertany a aquella generació d'artistes que van propiciar un trencament amb l'art que fins aleshores es feia a Olot i van fer un pas endavant respecte a la tradició, que és deutora de l'anomenada Escola d'Olot, tant en el camp de la pintura com en el de l'escultura.

Deixebla de Lluís Curós

L'escriptor Josep Valls recorda que Serra va tenir com a primer mestre l'escultor Lluís Curós i, sense perdre la seva pròpia personalitat, es va deixar influenciar per grans artistes com Josep Clarà o Arístides Maillol, per citar dos creadors catalans. Però destaca que també mirava al passat (Michelangelo) i a la contemporaneïtat internacional (Henry Moore).

Unes influències que són clarament identificables en les figures femenines que Rosa Serra té exposades als espais públics de diverses ciutats entre les quals hi ha Girona.

Precisament al carrer Figuerola de Girona hi ha una figura femenina -més aviat un tors- que des d'alguna perspectiva recorda la forma d'uns genitals masculins, com escriu Jaume Fabre a la seva Guia d'escultures al carrer. Malgrat aquesta innegable semblança, l'autora sempre ha assegurat que això no va ser intencionat, sinó fruit de l'atzar.

En un segon text, l'escriptor Josep Valls afirma que si bé el treball és considerat un càstig bíblic des que l'home va cometre el pecat original, Serra és de les poques beneïdes persones que se n'escapa i aconsegueix que la seva feina sigui una diversió, un plaer que en alguns moments fins i tot pot contribuir a encomanar la bellesa de la vida.