la pantalla de la televisió, una última hora. El periodista Xavier Grasset anuncia que és un dia clau al Parlament, s'hi vota un paquet de lleis decisiu. El polític que l'ha impulsat, però, s'ha esfumat i ningú sap on és.
Simone, una comèdia de Daniela Feixas i Ramon Simó, aborda la història d'un ministre de Justícia a la fuga just el dia que se sotmet a votació el seu projecte estrella, masclista i totalment discriminatori cap a la dona. No l'han raptat ni ha tingut una desgràcia, però un fet totalment inexplicable l'ha deixat fora de lloc o potser, simplement, l'ha posat al seu lloc.
A l'escenari, la mateixa Feixas, Tilda Espluga i una Anna Güell que interpreta amb gràcia la dona de Simó -una política a l'ombra, amb ambicions pròpies- recloses en un pis.
A fora, mobilitzacions populars i maniobres que preserven els interessos del partit peti qui peti, mentre la natura decideix pel seu compte restablir, com fa amb algunes espècies animals, l'equilibri del sistema.
A Simone es parla de la feminització de la política, del poder de la massa i, fins i tot, de destituir el govern i prendre el control de les institucions.
Temes que dins i fora del teatre inquieten els espectadors que, un cop abaixat el teló, s'afanyaven a reconnectar amb el món. «A veure si hem d'anar a defensar la Generalitat», deien consultant el telèfon encara asseguts a la seva butaca.
