El rei Serra torna a casa. De fet mai no n'ha marxat, perquè el cineasta Albert Serra, tot i ser reconegut amb els més prestigiosos premis europeus del setè art, mai s'ha desvinculat de Banyoles, la seva població. A Banyoles va néixer, a Banyoles resideix, i a Banyoles va dur divendres passat Roi Soleil.
Des de divendres fins al 2 de desembre la Fundació Lluís Coromina acull l'exposició de l'artista i realitzador Roi Soleil, una video-instal·lació amb una sola pantalla amb una obra de seixanta-un minuts de durada.
L'obra parteix de les imatges que l'artista va rodar en una performance que li va encarregar la Galeria Graça Brandao de Lisboa a principis d'any. Reprenent la idea original de la pel·lícula La mort de Lluís XIV, que en un primer moment s'havia de dur a terme com a performance al Museu Pompidou de París, l'artista va demanar al seu actor fetitxe Lluís Serrat que escenifiqués durant set dies la lenta agonia del monarca francès fins a la mort definitiva, davant dels visitants, en un repte físic i psicològic de notable complexitat. Aquesta performance va ser enregistrada en la seva totalitat (unes vint-i-nou hores) i ara Albert Serra ha creat un peça amb aquest material.
La peça audiovisual, no obstant això, transcendeix aquest origen documental i es converteix en una fascinant reflexió sobre la inestabilitat del significat visual en el rostre de l'actor, i el misteri profund que recobreix tota representació genuïna. Les tres dimensions essencials d'aquest cos moribund, la persona, l'actor -la persona vanitosa que se sap filmada- i el personatge, s'interpel·len i es confonen amb sensualitat i innocència creant una obra difícil, narrativa i conceptual alhora, document d'una performance real però recreada amb el temps, la fantasia i la il·lusió d'una obra cinematogràfica.
L'agonia del Rei Sol
A La mort de Lluís XIV, Albert Serra presentava l'agonia del Rei Sol a partir del 10 d'agost de 1715. De retorn d'una cacera el rei comença a sentir un dolor molt agut a la cama. Quinze dies més tard, ja està postrat al llit. Aquest és l'inici d'una mort lenta, envoltat dels seus fidels seguidors a la cambra reial. Això és només una excusa amb la qual el cineasta banyolí retrata amb subtilesa i molta ironia els últims dies d'agonia del Rei Sol, amb una interpretació portentosa de Pierre Léaud, actor icònic de François Truffaut. De fet, els premis Lumière del cinema francès van atorgar en la seva darrera edició el premi al millor actor a Léadud. La mateixa cinta es va endur i el premi a la millor fotografia (Jonathan Ricquebourg).
El realitzador banyolí ja havia recollit nombrosos premis per aquesta pel·lícula, com el Premios Feroz 2017, lliurat a Madrid, el cotitzat premi Jean Vigo a París, i la Palma d'Or honorífica per a Jean Pierre Léaud al Festival de Canes 2016. A més a més, el cineasta va rebre el premi Gaudí al millor vestuari (Nina Avramovic) i millor maquillatge i perruqueria (Marion Vissac i Antoine Mancini), també per La mort de Lluís XIV. en la darrera edició dels guardons.
