De la foscor de les mines a la barberia, la taverna i els carrers polsegosos. Baralles de borratxos, pianoles i fins i tot, la recerca de l'or i les persecucions a cavall o dalt dels vagons del tren, com en totes les bones pel·lícules de l'oest. A Saloon no li falta res per convertir un teatre com el Municipal de Girona en un escenari de «western» per a una història d'amor a ritme de country i acrobàcies d'aquelles que impedeixen tancar la boca.

Els de Saloon, el darrer muntatge amb què els canadencs Cirque Éloize han tornat a Temporada Alta, són noranta minuts de màgia, diversió i espectacle pur. Vuit acròbates i tres músics calçats amb botes de «cowboy», vestits amb camises de quadres, faldilles de farbalans o uniformes de miner i calçotets de coll alt i color indefinit salten, fan tombarelles en l'aire o giragonses dins la roda Cyr. I fan gaudir, sobretot fan gaudir.

Una estructura de fusta és la base de l'escenografia, que posa tots els seus elements al servei dels brincs i les filigranes circenses, com un llum d'aranya que es transforma en un trapezi circular on les acròbates fan contorsions, sobrevolant l'escenari, o la barra des d'on un altre dels personatges s'aguanta només amb els peus o les sofrages, la part de darrere dels genolls. Fins i tot serveix per acollir una escena de llit molt ben resolta, apta per a tothom.

Els salts que fan volar fins més amunt del cel o cançons com Cotton Eye Joe hi fan la resta, obligant el públic a somriure, picar de mans i seguir el ritme fins a l'infinit.

Que bona que és l'evasió, quan es fa bé i et tanca en una bombolla d'entreteniment, quan t'abstreu del món real per a refugiar-te en un altre on la gravetat no existeix i la flexibilitat no té límits. En dies d'aquells en què els teatres deixen deu cadires buides, una per cada persona empresonada, que necessari és que el «más difícil todavía» sigui a l'escenari i no als titulars dels mitjans de comunicació.