La cantant Mariona Aupí debuta com compositora en el seu segon disc en solitari, Le Monde, un àlbum de cançons, estils i arranjaments diversos amb el qual ha dit que «no volia sonar com ningú, sinó que estigués inspirat en el mar», i que presenta avui a Barcelona.

Aupí, barcelonina criada a Banyoles, de 39 anys d'edat, va debutar en la música el 1997 amb Fang, duo que integrava al costat de Jaume Met Garcia, amb el qual va publicar quatre discos, per formar després Santa N al costat de Carlos Ann, viure una temporada a Mèxic i debutar en solitari fa tres anys amb Criatura.

Instal·lada ara «per amor» a Torredembarra (Tarragonès), Aupí explica que Le Monde s'origina «per una ruptura amb tot i un supercanvi de vida» després d'una relació afectiva de gairebé deu anys i el seu retorn a Barcelona, on fa tres anys l'exlíder de Psychoine, Jose Diumenge, li va presentar Guillermo Martorell, productor, compositor de bandes sonores per a cinema i teatre i amb passat en grups com Mr. Hubba, Mazoni, Maria Rodés o El Chico con la Espina en el Costado.

Mariona va demanar a Guillermo que col·laboressin junts, i van partir de 20 cançons, van anar descartant temes i van iniciar la preproducció, que va durar més de dos anys.

«Guillermo és molt perfeccionista, i ell va ser el que va elegir un quartet de corda gravat al revés, o el que va apostar per registrar baixos i bateries amb Lluís Cots o utilitzar fins a sis estudis, segons el que necessités cada peça», resumeix Mariona, tot això «sense tenir discogràfica, llançant-nos a la piscina i fitxant després per La Cúpula, amb edició digital».

El resultat és un disc de cançons, amb tocs de chanson francesa, vals, pop, cabaret, guitarres detallistes i pianos sinuosos en onze peces com 3.500 días, Dame los labios, Nieve, Submarinos, El cuervo, Navegante, Sonrisa de delfín o les instrumentals Chanson de la folle i La folle au bord de la mer, que entronquen totes dues amb Charles Valentin Alkan i ajuden a comprendre un àlbum que depèn també, en gran part, simplement de l'atzar.

I és que, segons explica Aupí, «el destí imprevisible, com el de les cartes del tarot» explica també Le Monde, ja que mentre componia «tenia sempre el tarot al meu costat i utilitzava els arcans majors per donar-me pistes, i hi havia una carta recurrent, Le monde, la número XXI, l'última i per a mi la més potent. Una carta molt femenina de superació i realització».

Perquè després d'un debut en solitari com Criatura, en el qual «no estava preparada, va ser molt precipitat i no em sento identificada ni realitzada amb ell», admet Aupí, Le Monde, que li ha sortit «de l'ànima», suposa la seva estrena com a compositora.

«Algunes les he escrit a mitges amb Guillermo però, després de tota una vida com a intèrpret, ara ho veig com un afegit més. Abans només feia les melodies de veu, però vaig començar a compondre a casa amb la guitarra, les vaig enviar a Guillermo i vam veure que en les maquetes amb guitarra i veu s'aguantaven».

L'artista lamenta l'absència del grup d'havaneres Port-Bo, amb qui volia comptar.

Concerts de presentació

Aupí presentarà Le Monde avui al Barts Club de Barcelona, i un dia després a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles acompanyada per Guillermo Martorell, guitarres, teclats, efectes i cors; Miquel Sospedra, baix i cors; i David Martínez, bateria.

Mariona admet que no és «una enciclopèdia musical», i que li interessen «les bandes sonores», encara que aquest és un disc «inspirat en imatges i emocions, no tant en músiques de bandes sonores».

Aquest projecte destaca per un poliinstrumentisme del qual és responsable Guillermo Martorell, molt implicat en un àlbum «molt ric en sons».