La tragèdia de Lorca arriba com un eco esmorteït entre els versos i una ombra negra sobrevola les escenes del teatre que va deixar, les fotografies i les cartes. La mort de Lorca és una mort que no s'acaba, diuen a Federico García, l'especial muntatge amb què Pep Tosar ha volgut despullar el mite per trobar la persona.

Aquesta biografia poètica, que diumenge va arribar a Temporada Alta, s'enfila, com va fer el poeta en el seu darrer viatge entre Madrid i Granada, dalt d'un tren que el conduirà a la mort. El comboi s'atura en nou estacions, de la infància a Fuentevaqueros, passant pel Madrid de la Residencia de Estudiantes, el Cadaqués dels Dalí, Nova York o Cuba fins a un camí de pedres, a Víznar, on qui sap si reposa.

Per aquest recorregut preciós, que evoca la poesia que brota de la terra, el duende flamenc, les avantguardes i el teatre popular de la República, Tosar s'acompanya de familiars del poeta i experts, com la seva biògrafa, Antonina Rodrigo, que apareixen projectats en una gran pantalla.

També s'embolcalla de correspondència personal i de les paraules que li van dedicar Buñuel, els germans Dalí o Aleixandre; dels seus escenaris de vida, i sobretot, d'una música i d'una dansa que captiven.

De Camarón a Sisa

Mentre la veu de Mariola Membrives explota amb La leyenda del tiempo de Camarón i l' Home dibuixat de Sisa, José Maldonado fa tronar l'escenari amb els peus. El bailaor, una imatge d'aquest Lorca que avança cap al desenllaç, crea algunes de les escenes més belles, com un duel amb un cavall blanc, i també de les més feridores, quan dispara amb els talons els trets de l'execució.

Amb la força d'aquest Federico García, un espectacle alhora tan delicat i tan intens, la vida de l'home que amaga el geni retruny entre les butaques, com ho fa cada cop que algú el llegeix aquesta mort que no s'apaga.