El clown gironí Marcel Tomàs es posa dins la seva pròpia pell i evoluciona el seu format d'espectacle d'humor amb El Comediant.

L'obra, que s'estrenarà avui al Temporada Alta, afegeix els titelles i un número de ventrilòquia al mim, la improvisació i l'histrionisme que el caracteritzen.

Marcel Tomàs també hi fa un pas més i, com assegura, «des del minut zero» trenca la barrera amb el públic i el fa partícip dels gags.

El clown ha explicat que, deixant de banda el fil argumental -«la història d'un nen gran que té necessitat de ser comediant»-, allò que busca és, sobretot, «entretenir el públic». «Fer teràpia i que la gent tregui les angoixes del dia a dia», precisa.

Després de l'estrena a Girona, El Comediant es podrà veure al febrer a Bescanó i al maig tornarà a la Sala La Planeta.

Clown, mim, actor, showman, cantant i -com ell mateix es defineix- pillastre.

El Comediant, el darrer espectacle amb segell de la seva companyia Cascai Teatre, té un argument amb «un punt d'autobiogràfic», admet Tomàs, tot i que «tampoc massa», matisa.

Prenent com a punt de partida la història d'un nen gran que vol ser comediant, l'actor torna a portar tot allò que el caracteritza damunt l'escenari: humor, música, improvisacions, histrionisme, crítica, reflexió i, sobretot, diversió. «És un espectacle molt festiu, directe, simpàtic i ditxaratxero», el defineix el mateix autor i director.

A diferència de la seva trilogia de showman total ( Zirocco, Hotot i El Pillo), en què els espectacles tenien una primera part més tancada i una segona més oberta, a El Comediant des del minut zero es trenca la barrera amb el públic. Tomàs juga a ser personatge i comediant, fa participar els espectadors i interactua constantment amb ells. A més, l'espectacle suma més referents clàssics de l'humor al teatre d'objectes, les projeccions i els canvis constants de vestuari.

A El Comediant, Cascai Teatre hi introdueix els titelles en directe (projectats en pantalla) o la ventrilòquia entre els gags que formen l'hora i escaig d'espectacle. «Es tracta, en definitiva, de jugar amb l'humor com a llenguatge», explica Tomàs.

«Fer teràpia»

El clown gironí subratlla que, sobretot, el sentit de l'obra és «fer teràpia, que el públic gaudeixi i que s'oblidi de les angoixes i la quotidianitat del dia a dia».

Marcel Tomàs explica que l'actualitat també és present a l'obra, on se'n fa crítica.

L'actor i director admet que fer humor avui «costa», i més amb el conflicte polític que viu Catalunya. Però també diu que, quan es posa la jaqueta del personatge i surt a escena, en definitiva fa «teràpia de grup». «La gent té ganes de desconnectar i de riure, i hi ha qui m'ha dit que els he donat salut després de venir-me a veure».

A El Comediant, el polifacètic clown gironí no està sol damunt l'escenari. En alguns moments, es fa acompanyar de Toni Escribano per entretenir el públic, convertit en l'autèntic protagonista de la funció.

L'espectacle es podrà veure aquest divendres i dissabte a la Sala La Planeta de Girona. Al febrer es podrà veure al Teatre de Bescanó i, al maig, tornarà a La Planeta.