El director Guy Cassiers aborda un text de la Nobel Elfride Jelinek sobre l'odissea dels refugiats en el qual denuncia «l'ambigüitat i l'immobilisme d'Europa a l'hora d'assumir responsabilitats», a Grensgeval (El Cas de la Frontera), una obra que s'estrena avui a Temporada Alta.

El festival de Girona acull per sisena ocasió aquest creador flamenc, apreciat per la seva innovadora forma de combinar diferents disciplines.

A Grensgeval utilitza projeccions d'obres del Bosco, cinc actors i un cos de dansa de 17 ballarins, per posar en escena «la seva obra més política», segons els programadors de Temporada Alta.

El muntatge es basa en una sèrie de textos sobre l'arribada de refugiats a Europa que Elfriede Jelinek ha anat escrivint al llarg de tres any i ha penjat en el seu blog.

«Per ella -va dir Cassiers ahir en la presentació a Barcelona-, l'aquí i ara és important, així com la comunicació directa amb el lector, per això escriu periòdicament en aquest blog, i ho segueix fent a dia d'avui».

Aquests escrits «no són dramàtics en essència, però estan inspirats en l'estructura de la tragèdia grega, sobretot en el cor grec».

En aquesta mateixa línia, el muntatge de Cassiers es basa en Els suplicants d'Esquil, i entrega el paper dels refugiats als ballarins i el dels europeus als actors.

Així per exemple, a la primera part de l'obra, els actors interpreten diferents personatges, «que més que personatges són personalitats, veus variades, diferents mentalitats europees», que opinen sobre els refugiats, quan aquests «encara estan lluny, enfilats a les barques que els porten a Europa».

A la segona part els refugiats, és a dir, els ballarins, entren a l'espai dels actors, és a dir, dels europeus, i «això crea situacions de tensió i fins i tot violència».

La tercera part de l'obra aborda un altre dels temes centrals dels textos de Jelinek, l'aïllament dels refugiats en «llocs on esperen i perden la seva identitat».

Al llarg de tot aquest recorregut, un tema central és «com es manipula la realitat amb el llenguatge», segons el dramaturg flamenc.

També és important «l'immobilisme d'Europa, aquesta falta de posicionament que també s'ha pogut comprovar recentment en el cas del conflicte català».

Tot això amb una posada en escena molt visual, en la qual Cassier situa les imatges per damunt de la psicologia dels personatges, per subratllar l'ambigüitat de la posició europea.

Les imatges envaeixen l'escena, més a la segona part, quan es projecten sobre el públic, com metàfora de «la sobredosi d'informació, que paralitza perquè és difícil d'absorbir i incorporar».

L'obra, igual que els textos de Jelinek, «no dona respostes, sinó que planteja preguntes sobre aquesta esquizofrènia que vivim a Europa, on estem bloquejats, tancats, amagats, sense voler veure què passa fora».

El missatge és pessimista perquè Jelinek té una «visió distòpica de com això pot evolucionar», segons Cassiers, que comparteix la seva visió.

Segons la seva opinió, «Europa s'ha construït des de la mirada econòmica, però no estem avançant en l'aspecte ètic i moral. Si volem un futur per a Europa, hem de generar un diàleg ètic i artístic, que ens permeti donar respostes, sense perdre l'autonomia individual», conclou el creador.