a anys, Concha Buika es va fer coneguda per cantar les penes que evoca la copla, per prestar una veu de sorra a la causa dels amors trencats i les ferides que no tanquen.

«No soc gitana, però sento el cante. Sóc mallorquina negra atzabeja, però ja no tinc edat per ser només negra!» va bromejar divendres a l'Auditori de Girona, on va presentar el seu disc Para mí.

Amb regust flamenc i aproximacions al funk, soul o fins i tot al reggae, Buika juga a esparracar les fronteres que separen els gèneres musicals per enarborar una única bandera, la de la llibertat absoluta.

Sueño con ella, Si volveré o Nostalgias van sonar a l'inici del concert, més onomatopeic que mai, ple d'improvisacions i jocs sonors. «Sort que us tinc a vosaltres, perquè si canto això a la meva discogràfica em fan fora», va fer broma.

Volverás, Nadie en el mundo, En el nom de la pau o Jodida pero contenta van anar escalfant l'ambient, tant a la platea com a l'escenari. «Estic tan contenta que m'entengueu», anava dient. «Estic tan bé que no me'n vull anar», repetia cap al final del recital.

Després de més de noranta minuts de concert, va regalar als gironins un únic bis, Mi niña Lola, reclamada per un espectador. «La dedico als fills difícils, perquè els nens no són mentiders, com em deien a mi, sinó creatius», va confessar a l'auditori.

«El meu pare va trigar 26 anys a tornar a casa... i quan va tornar, li va demanar a ma mare que li posés el plat a taula. I ella ho va fer. Jo li clavaria una coça als ous», va riure amb el públic una cantant que ha decidit captivar els qui l'escolten essent lliure com mai.