Hi ha una pel·lícula de la Gwyneth Paltrow que podia ser molt millor del que és, però que parteix d'una bona idea: com seria la nostra vida si haguéssim pres decisions diferents? Com un relat d'aquells de «Tria la teva aventura», la vida de la protagonista del film es bifurca en camins que no es toquen per petites tries que ho canvien tot. El film no és la panacea, però fa pensar.

Ventura, un fenomen teatral gestat en una casa de Celrà que ha sobreviscut a més d'un centenar de representacions i trasllats a escenaris tan imponents com la Pedrera de Gaudí, juga també amb aquesta idea. L'espectacle, que els seus dos protagonistes recreen des de fa tres Temporada Alta, a Can Pagans, fa giragonses entorn del pes del que escollim en cada moment i si són de la vintena d'espectadors que poden assistir a cada funció, val la pena arribar-hi sense saber-ne res.

Aquesta història fragmentada, que salta en el temps -ara som al Celrà que governa la CUP, ara a punt per a les Olimpíades de Barcelona o per celebrar la mort de Franco-, transcorre en tres estances d'una casa noucentista a la carretera de Palamós, des d'on se senten els cotxes que circulen per la C-66 i els trens que xiulen en arribar al poble.

A Ventura tot és tan real que els xerrics d'una cadira de rodes sobre els terres hidràulics posen nerviós, que els crits que llancen la multitud de personatges que coneixem gràcies als actors David Planas i Meritxell Yanes sobresalten de veritat i que la gelor que es cola per la galeria t'arriba als ossos, com ho fa la tristor que amara les vides que es viuen en aquestes cambres.

Quina tensió, quan el teatre surt del teatre i te'l representen arran de nas. I quina atenció cap a l'espectador i quin caliu genera aquest teatre al menjador, fet amb tanta cura que tu també et sents una mica com a casa, i que en marxes com si acabessis de visitar un amic d'aquells que fa pensar. Quan tanques la porta darrere teu, l'amic Ventura t'ha plantat al cap una llavor que rosega, la de l'efecte dòmino de cadascuna de les determinacions que hem pres per arribar fins aquí.