En una habitació d'hotel, una dona jove es retroba amb el seu amant. La jove suportarà els abusos d'aquest home, misogin i racista, que li duplica l'edat. 'Blasted (Rebentats)', de Sarah Kane, dirigida per Alicia Gorina, va ser una de les fites teatrals del segle XX, que va marcar la societat britànica dels anys 90 per la seva duresa i violència. Pere Arquillué, Marta Ossó i Blai Juanet interpreten un text duríssim de Sarah Kane, que dirigeix Alícia Gorina. 'Blasted (Rebentats)' es podrà veure el 7 i 8 de desembre al Teatre de Salt, en el marc del Festival Temporada Alta, i després a la Sala Petita del TNC de l'11 de gener a l'11 de febrer del 2018. Gorina ha explicat aquest dimecres que l'obra s'endinsa en la misèria humana i tracta sobre la violència, l'amor i l'autoconeixement. Segons ha ressaltat, aquest incòmode text no fa espectacle de la violència, ja que era una cosa molt dolorosa per Kane. "La nostra forma de posar-la en escena no era fer un gran espectacle, sinó despullant-ho tot".

La directora ha ressaltat que aquest va ser el primer text de Sarah Kane. Ella, ha detallat Gorina, va començar escrivint un text sobre una relació de parella entre un home i una dona amb una diferència d'edat important en una relació desequilibrada, on un dels personatges exercia un domini sobre l'altra.

Mentre ho escrivia i amb una part ja desenvolupada, va veure una notícia a la televisió on una dona de Srebrenica (Bòsnia)demanava ajuda a les Nacions Unides. Kane va pensar que ningú hi aniria i així va ser. Aquesta notícia la va colpejar i li va fer replantejar sobre la importància del què escrivia. Tot i això, "se'n va adonar que el què escrivia sobre què passava en aquella habitació tenia a veure sobre el conflicte bèl·lic internacional. La relació de parella acaba en una violació i la violència és la mateixa, els orígens de la violència són els mateixos. Ella va pensar que el que passa a dins d'una casa i en la vida domèstica és la llavor dels conflictes i la guerra és l'arbre". Per això, va pensar que havia d'incorporar el que havia viscut en el propi text i per això, va fer que entrés la guerra en aquesta habitació d'hotel. A partir d'aquí, ha afegit Gorina, "es trenquen les unitats d'acció i s'introdueix una nova forma d'entendre l'escenari. Al seu moment no ho va entendre ningú, ha afegit, ja que ella "va canviar la dramatúrgia" i "creien que estava fent pornografia i no va entendre el contingut profund que hi havia al text".

Els actors Pere Arquillué i Marta Ossó a 'Blasted'

Ha reconegut que li semblava increïble que no s'hagi fet fins ara 'Blasted (Rebentats)'. "Per mi, Sarah Kane és la mare del teatre que m'agrada representar i he tingut la necessitat d'entendre l'origen del teatre que faig i simbòlicament és Sarah Kane, però a més", ha afegit, a 'Blasted (Rebentats)' "ella va trencar amb el teatre naturalista en directe per plantejar una nova forma d'entendre l'escenari". Així mateix, ha apuntat que 'Blasted' és una obra que quan la va llegir la va reconfortar.

Gorina ha destacat que el muntatge tracta sobre la violència, l'amor i l'autoconeixement o prendre consciència i aquest text "no fa espectacle de la violència, ja que és una cosa molt dolorosa per Kane. La nostra forma de posar-la en escena no era fer un gran espectacle, sinó despullant-ho tot". La directora del muntatge ha apuntat que la seva idea era despullar els personatges, el text i l'escenari perquè, ja que l'obra "mostra la misèria humana" i per això mostren des de la misèria els personatges i el mateix teatre, d'una forma "humil, senzilla i crua". Ha dit que és "un text molt incòmode" i "ho ha de ser també pels espectadors". De fet, hi ha diferències violències: la violència de gènere, a més hi ha una violació i una reflexió sobre la invisibilitat de les violacions i la violència com a conflicte armat".

L'actor Pere Arquillué ha dit que és un text brutal i és un dels grans textos contemporanis a l'alçada dels grans clàssics del segle XX. Ha dit que els tres actors que hi apareixen són "tres personatges bestials i brutals que impliquen un esforç físic i emocional molt bèstia". Ha declarat que l'obra "és una exploració bastant profunda sobre el món del patetisme entès des del ridícul fins al gran patetisme de la resurrecció".

"Medusa"

Una altra obra que passarà pel Temporada Alta abans d'arribar al TNC és "Medusa", un text de Pablo Ley escrit a partir de la novel·la de Ricardo Menéndez Salmón, que fa un recorregut pels horrors del segle XX a partir de la vida del cineasta, fotògraf i pintor Karl Gustav Friedrich Prohaska.

Prohaska és un artista multidisciplinari, fascinat per la imatge des de nen, que dedica la seva vida a plasmar l'horror, des dels camps d'extermini nazi fins a Hiroshima, passant per les dictadures dels anys 50 a l'Amèrica del Sud.

El personatge "assegura que no té ideologia", ha explicat l'actor Pepo Blasco, encara que "després tot és més complex del que sembla", ha afegit el director Aleix Fauró.

El text és atípic perquè "és un poema a quatre veus, sense escenes ni conflicte aparents, però en el nostre muntatge hi ha escenes i converses, encara que no de la manera estàndard", ha afegit la directora Isis Martín.

La posada en escena és "un espai ple d'objectes, com si fos un palau de la memòria, on els actors mouen els objectes i els apilen, de manera que es creen instal·lacions que parlen de la vida del protagonista i dels moments històrics que ha retratat", segons els directors.

També hi ha projeccions, música en directe interpretada pels propis actors i la banda sonora que ha gravat per a l'ocasió la pianista i compositora Clara Peya.