«Els ballarins del Ballet de Moscou ens demanen assajar més del que exigim»

Són obres eternes, la màgia de les històries, la genialitat de les partitures, el desafiament que segueix representant interpretar-les. És la unió de tot això. Tant ara, com quan van ser compostes, érem i som persones capaces d'emocionar-nos, de sentir, de plorar i riure. Són obres que van aquí, al cor.

Altres coreògrafs de talent han actualitzat moltes vegades aquests dos creadors. Interessa aquesta evolució als públics d'avui?

És clar que sí, la idea de revisar aquests clàssics sempre és benvinguda per tothom, tant pels ballarins com pel públic. Hem pogut veure versions genials que han aconseguit extreure el concepte i plasmar-lo d'una manera visual diferent. Sempre és molt interessant.

Més de 60 gires internacionals en els 25 anys de vida del Ballet de Moscou signifiquen una incessant activitat viatgera. És bo per als ballarins, o necessiten reciclar la seva tècnica amb un treball més sedentari?

En el cas del Ballet de Moscou, que es nodreix de ballarins de grans teatres i de noves promeses que surten de la nostra acadèmia, diria que el treball de reciclatge es fa en les pròpies gires. No parem de treballar. A més, aquest mateix fet, és el que permet al ballarí conviure i conversar amb altres ballarins sobre les seves experiències. Això fa que el teu món del ballet sigui més ampli. I no només a l'escenari, els viatges, els cafès, tot ens converteix en una gran família.

El Trencanous que ara porten a Girona és un clàssic en temps nadalencs. A què és degut?El Trencanous

Evidentment, la pròpia història d' El Trencanous ens trasllada a aquesta època de l'any. El gran arbre de nadal present durant els dos actes, les joguines, la neu, tot ens permet viatjar a aquest màgic moment que és el Nadal.

La rutina d'assajos dels ballarins és molt exigent. Evoluciona la tècnica d'ensenyament per fer-la menys sacrificada?

Si bé algunes tècniques s'han suavitzat, vam seguir pensant que el rigor acadèmic i l'esforç personal han de ser presents en l'educació dels ballarins. No obstant això, sí que podem apreciar, en el cas del Ballet de Moscou, que són els mateixos artistes els que demanen hores i hores de feina, ells mateixos són els seus pitjors crítics. Per superar-se o millorar, dediquen més temps fins i tot que el que nosaltres exigim. Han nascut i viuen pel ballet.

Quants anys pot durar un ballarí o ballarina en plena forma física?

La vida dels ballarins és molt intensa, és molt el temps que has d'entregar. Una vida que, a més, t'exigeix estar en una forma física impecable. La veritat és que aquesta mateixa intensitat és la que la converteix en una vida curta, perquè quan comences, ja saps que quan tinguis, no sé, 35 anys per exemple, arribarà algú amb 25 anys que saltarà més alt que tu. Afortunadament, les portes no es tanquen i el camí de convertir-te en professor sempre hi és. Jo mateix seria un clar exemple que encara que abandonis els escenaris, pots seguir prop d'aquest meravellós art.

El Ballet de Moscou incorpora un gran nombre de joves promeses. En els seus 25 anys d'existència, quants s'han convertit en estrelles?

Molts dels nostres ballarins arriben i es queden en grans teatres, com per exemple el Bolxoi, el NewYork Ballet o el de Sant Petersburg. Però destacaria la qualitat que acaben obtenint en la nostra companyia, no només a nivell tècnic, que sens dubte és necessari, si no a nivell humà, que és una de les lliçons més importants que es poden aprendre en el Ballet de Moscou. La humilitat, la sinceritat a l'hora d'interpretar, el considerar-te part important de l'obra sense importar el rol que estiguis representant. Aquest tipus d'estrella és el que brilla en les nostres representacions.

Les escoles llegendàries de Rússia, com les de Pushkin o Baganova, tenen continuïtat al mateix nivell?

Per descomptat, tots dos van institucionalitzar fonaments i maneres d'interpretar que perduren avui. Els devem l'expressivitat i interpretació de cada pas. Aportar ànima als moviments. El seu mètode és més que vigent a escoles d'arreu del món i és necessari perquè el ballet posseeixi la màgia que atreu el públic.

Parli'ns de Cristina i Alexey Terentiev, els grans solistes que ara vénen a Girona.

Són molts els anys que fa treballem junts, són com fills per a mi. Cristina és la força feta dolçor o la dolçor feta força. És una gran ballarina. Posseeix una tècnica sorprenent. Balla des de l'ànima i es nota, pots veure-la a l'escenari quan es trenca de dolor perquè així li demana el seu personatge, embogir a Giselle, mostrar la gracilidad i innocència d'una nena a El Trencanous. És una primera ballarina. Té tot el necessari per a això. Arribar a ser l'artista que és Cristina no és el resultat d'hores de treball, aquesta manera d'interpretar es té, no s'aprèn. Alexey gaudeix també d'això. Quan surt a l'escenari es nota que ha arribat el primer ballarí. Els seus salts són espectaculars, el seu caràcter i força són també elements a destacar. Tots dos formen una parella increïble. Dos solistes en els quals pots confiar al cent per cent. Saben transmetre. Això es nota molt.

L'emotivitat de la dansa, imprescindible perquè una gran tècnica sedueixi els públics, és innata o pot aprendre's?

Des que vaig crear la companyia el 1989, ha estat una de les meves màximes, que el Ballet de Moscou estigués format per actors ballarins. No es pot sortir buit a l'escenari. És important assignar cada rol al ballarí adequat, independentment que aquest exigeixi més o menys tècnica. Al cap i a la fi, el que hem de viure a l'escenari és una història que descansa en uns personatges. És important que el ballarí senti, faci seves les paraules de cada actor, es transformi en ells. El resultat d'això és l'emotivitat de la que parles. Quan s'està interpretant amb la sinceritat que ho fem nosaltres, el públic se n'adona, i aquí neix la màgia.

Qui són avui el millor mestre, el millor coreògraf, la millor ballarina i el millor ballarí del classicisme rus?

Els millors coreògrafs: M. Petipa i I. Grigorovitx. Tant a Rússia com a tot el món hi ha molts bons ballarins i és difícil dir els millors. Per a mi els més vistosos són Vladimir Vasiliev, Mikhail Baryshnikov i Maya Plisetskaya. A Rússia, hi ha molts bons mestres que transmeten la seva experiència, no només a Rússia, sinó a tot el món. Per cada artista, el mestre a l'escola és el més preuat. Per això, el meu mestre de dansa clàssica és Vladímir Nikonov.