Capgirar codis i convencions sol ser una garantia per, com a mínim, cridar l´atenció dels lectors despistats. I, en aquest sentit, el món de sucre, fantasia i colors vius del regne de les fades ofereix un escenari immillorable per entrar-hi amb els peus per endavant i disposat a estripar tot el que s´interposi en les pàgines.

I Hate Fairyland (Panini Comics, 2017) signa indubtablement aquesta formula des del primer moment. La trama del còmic gira al voltant de Gertrude, una nena de família presumiblement benestant que en les primeres vinyetes es veu engolida per un portal que la condueix directament a un regne d´unicorns i felicitat. La seva missió un cop allà és ben senzilla: trobar una clau màgica que li permeti tornar a casa i, mentrestant, gaudir de l´entorn en el que ha caigut. Però res és tan senzill com sembla i la recerca s´allarga i s´allarga.... I paral·lelament augmenten la psicopatia i l´addicció a la glucosa d´una Gertrude que frega la trentena però es manté atrapada en el cos d´una nena de 10 anys.

El xoc entre la idíl·lica ambientació i els personatges d´estètica toon i la violència extrema que desplega Skottie Young fan de I Hate Fairyland un còmic amb una única pretensió ben clara: divertir el lector i buscar la seva rialla, com més profunda i gruixuda millor. I ho aconsegueix explotant el cantó fosc d´aquesta espècie de l´Alícia del país de les meravelles sense complexes.

L´únic dubte que plana sobre el còmic? Saber com gestionarà Young la continuació de la saga un cop superat l´impacte de la sorpresa inicial. De moment, però, agafa un núvol de sucre, un dry Martini i a gaudir!