L'escriptor Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963), resident a Girona, va recollir ahir el 58è premi Sant Jordi de Novel·la per Jo soc aquell que va matar Franco en la 67a Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural, al pavelló poliesportiu de Virrei Amat, al districte barceloní de Nou Barris, en una gala marcada per l'absència de Jordi Cuixart, president de l'entitat, empresonat a Madrid. Una novel·la de ficció en què es relata l'assassinat de Franco.
Clara Queraltó (El Pla del Penedès, 1988) va rebre el 20è premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions per El que pensen els altres; Josep Maria Fulquet (Barcelona, 1948), el 59è premi Carles Riba de poesia per Ample vol de la nit, i Ivan Ledesma (Barcelona, 1977), el 44è premi Joaquim Ruyra de Narrativa juvenil per Negorith.
El 55è premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies va ser declarat desert.
L'activista nord-americana i premi Nobel de la Pau Jody Williams és la guanyadora del 31è premi Internacional Joan B. Cendrós i les redaccions d'informatius de TV3 i Catalunya Ràdio es van endur el Premi Muriel Casals de Comunicació.
El premi a Joan-Lluís Lluís està convocat per Òmnium Cultura i la Fundació Enciclopèdia Catalana amb una dotació de 60.000 euros aportats per la Fundació Enciclopèdia Catalana i Edicions Proa.
L'edició es farà al febrer del 2018. Joan-Lluís Lluís ha publicat, entre altres obres, les novel·les El dia de l'os (premi Crexells), Aiguafang (premi de la Crítica Serra d'Or) i Les cròniques del déu coix (premi Lletra d'Or), El navegant (premi de la Crítica Serra d'Or).
En l'obra guanyadora, el personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família, descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l'abandonarà mai.
Al llibre, la Guerra Civil no acaba l'any 1939 perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliat i travessa els Pirineus. I la primera acció bèl·lica de l'exèrcit franquista a França és bombardejar els camps d'Argelers de la Marena.
Màrius Serra, membre del jurat del guardó, va explicar que el protagonista acaba realment matant Franco però aquest no és el final de la novel·la, sinó que passen moltes més coses a partir d'això.
Un tema «orgàsmic»
«Em fa molta ràbia que Franco hagués guanyat la Guerra Civil i me'n vaig adonar que ho podia canviar i tenia el poder de fer que Franco la perdés. Per fer-ho calia que ell fes un pas i era declarar la Guerra als Aliats», va manifestar Joan-Lluís Lluís.
Va afegir que si Franco hagués declarat la Guerra als Aliats no hauria superat l'any 44 i 45 i la història de Catalunya i Espanya «hauria estat ben diferent i suposo que una mica millor. Aquestes coses em van portar a pensar que podria establir aquest context històric fals i imaginat. Tot el que explico és fals, excepte l'execució de Lluís Companys».
Lluís va dir que no volia fer una novel·la en clau d'actualitat. «Aquesta novel·la és en clau de matar Franco, és una venjança contra Franco i descriure la seva mort és orgàsmic».
D'altra banda, Clara Queraltó, filòloga especialitzada en teoria de la literatura, premiada pels contes El que pensen els altres, tracta sobre personatges «molt esquerdats i que no se'n surten a la vida, s'equivoquen», va dir.
El poeta Josep Maria Fulquet, premi Carles Riba, està «molt content i feliç» i va transmetre la necessitat de llegir poesia, que «és una activitat que a segons qui li estalviaria moltes bestieses».
Fulquet va dir que el seu llibre de poemes Ample vol de la nit reflexiona sobre la naturalesa de l'art, el dolor que provoca l'absència i presenta una reflexió sobre l'ús que fa el temps de la gent o la fugacitat dels temps feliços.
