La Caixa de les Lletres de l'Instituto Cervantes es tornarà a obrir per tercera vegada a finals de febrer. La investigadora i biòloga molecular, Margarita Salas, va escollir el dia 27 de febrer de 2018 perquè s'obrís la seva caixa de seguretat. La caixa de Salas hi va ser dipositada fa 10 anys i serà la tercera a ser descoberta.
La investigadora va dipositar-hi el primer dels quaderns amb les investigacions genètiques que va realitzar a Nova York per encàrrec del premi Nobel de Medicina Severo Ochoa, als anys 60. Sales es va convertir en la primera dona i també la primera científica que va lliurar el seu llegat, que roman guardat sota clau a la caixa número 1.568.
La càpsula del temps
La Caixa de les Lletres és una cambra de seguretat situada al soterrani de la seu central de l'Instituto Cervantes, on importants figures del món de la cultura dipositen el seu llegat i trien la data en què serà oberta la seva caixa, a tall de càpsula del temps.
Des que Francisco Ayala va inaugurar-la l'any 2007, una trentena d'escriptors, artistes i científics han dipositat el seu llegat a les caixes de seguretat, dues de les quals ja van ser obertes: la de l'agent literària Carmen Balcells i la de l'actor Manuel Alexandre.
La primera caixa de seguretat a ser ocupada va ser la número 1.000, pel llegat de l'escriptor Francisco Ayala, que no va voler explicar què hi havia dipositat, una incògnita que romandrà fins a l'any 2057, data en la qual està prevista la seva obertura. Tampoc ho va voler revelar el poeta Antonio Gamoneda, premi Cervantes 2006, el llegat del qual estarà guardat durant 25 anys, fins al 2032, a la caixa 1.001.
Antoni Tàpies va ser el primer representant del món de l'art a tenir el seu espai en la Caixa de les Lletres, encara que no va poder assistir per motius de salut a l'acte que es desenvolupa en cada ocasió, i en la qual el propietari de la caixa rep la clau i un certificat.
Alicia Alonso va ser, el 2008, la primera personalitat llatinoamericana i també la primera representant de les arts escèniques a dipositar el seu llegat en una caixa de seguretat, on romandrà fins a l'any 2028.
El misteri envolta moltes vegades el dipòsit: el també premi Cervantes Juan Marsé va sostenir el 2009 que la seva caixa contindria «el secret de l'escalivada» mentre que el cineasta Luis García Berlanga va apuntar que podria haver-hi deixat «un guió, unes memòries o un missatge demolidor a la Humanitat». Per esbrinar els seus continguts caldrà esperar fins a 2029 i 2021, respectivament.
L'actriu catalana Núria Espert també hi va dipositar l'any 2011 «una cosa molt complicada que per a mi és molt sensible, molt espiritual més que professional». La seva caixa s'obrirà l'any 2035, coincidint amb el 100 aniversari del seu naixement.
També hi espera la partitura inèdita que el compositor Luis de Pablo va dipositar el juny de 2014 perquè sigui interpretada després de la seva defunció, en la primera ocasió que se cedia un llegat amb la data d'obertura de la caixa fixada per a la pròpia mort. A més, hi ha tres llegats in memoriam: un de Gabriel García Márquez (una arqueta amb terra de la seva casa natal i una placa amb la primera frase de Cien años de Soledad); un altre d'Antonio Buero Vallejo (una carta, un llibre i una pipa) i de Miguel Hernández (una primera edició de Périto en lunas), últim dipòsit fet fins al moment.
