El prolífic escriptor gironí Lluís Busquets i Grabulosa, col·laborador habitual de Diari de Girona, acaba de publicar nova novel·la. Es tracta de Llums de sincrotró. La guerra (in)civil des dels ulls d'un batxiller d'avui, un llibre que compta amb les il·lustracions de Jordi Junyent, que parteix d'un Treball de Recerca de final de batxillerat de l'adolescent Lluc Serrat, guiat per la seva tutora Estrella Coseriu, competent professora d'història de l'Institut. La tendra història d'amor entre Estrella Coseriu i Lluc Serrat representa el contrapunt emotiu de tota una investigació sobre la guerra (in)civil, que permet seguir la maduració del narrador. Dies d'amor, dies de ruptura...

Els Serrat són un matrimoni de classe mitjana normal, format per Climent, arquitecte, la muller Francisqueta i els dos fills, Eulàlia i Lluc, sense oblidar l'àvia Cecília. Tanmateix, plana sobre ells la memòria d'un familiar màrtir, Bartomeu, avi de Climent, assassinat per un escamot de milicians el 1936, en els inicis de la guerra incivil, fet del qual han responsabilitzat sempre un conegut polític de la ciutat, el senyor Coll, avui exiliat a Santiago de Xile.

Pau Serrat, fill de Bartomeu, pare de Climent -conegut com Pau el Coix per un incident a la rereguarda tot i servir com a auxiliar a les auditories postbèl·liques del franquisme-, és mort, però els seus escrits, des de les eleccions del 1936 fins acabada la guerra, en els quals cova una certa revenja contra Coll, perduren ordenadament arxivats en un ahir d'aigües estancades fins que Lluc -des de la distància d'una tercera generació- es proposa dedicar el seu treball de recerca de batxillerat a la Memòria històrica del conflicte bèl·lic i a les circums- tàncies que van portar al martiri del seu besavi i a la coixesa de l'avi.

Un amor prohibit

Guiat per una jove i competent professora d'història de l'Institut, de qui acabarà enamorant-se, anirà comprenent a poc a poc la complexitat d'una guerra començant per desmitificar la responsabilitat de Coll en la mort del seu besavi -ho provarà al pare documentalment- i, també, que ser d'un bàndol determinat no eximeix ningú de responsabilitats. El treball el portarà a investigar tant en la vida de Coll, paradigma dels intel·lectuals exiliats, com en la del milicià Aurelio, el qual, acabada la guerra hispànica, esdevingué un anònim heroi de la resistència entre els maquis francesos.

El jove protagonista anirà transitant per un vel de Maia cada vegada més revelador del relativisme de les visuals històriques, del despropòsit d'una guerra entre germans i de l'absurd d'una mort com la del seu besavi, la causa de la qual descobrirà atzarosament el dia del seu decisiu examen de Selectivitat.

L'autor, lluny d'elaborar cap novel·la a l'ús sobre la guerra civil, ha apostat per teixir una història encarnada en la seva ciutat natal, Olot, però, de fet, ja que renuncia als localismes, universal, assumida des dels ulls i la distància d'una tercera generació i, al costat de la desmesura tràgica dels tribunals franquistes, hi ha ordit una possibilitat de redempció a través d'un amor que, d'una banda, és renúncia heroica i, de l'altra, esperança incipient. D'aquesta manera, la novel·la viatja per diversos punts d'arreu del planeta, passant pel Palau de la Moneda de Santiago de Xile, en homenatge als exiliats, Perpinyà, el Berguedà o alguns racons de la comarca de la Garrotxa.