Per què serveix la història? Quina és la tasca de la historiador? Vet aquí les preguntes que va abordar l'historiador i professor Joaquim Nadal el passat 18 de gener en la inauguració del cicle de conferències L'aportació jueva a la idea d'Europa, que organitzen l'Institut d'Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament contemporani de la Universitat de Girona. Ho va fer a partir de l'aportació de l'Escola dels Annals a la renovació de la historiografia moderna. El títol de la conferència era justament L'École des Annales: Marc Bloch i Lucien Febvre. Una nova mirada a la història d'Europa. La sala, plena de gom a gom. L'ex-alcalde desperta passió a Girona.

Segons va explicar Nadal, l'Escola dels Annals fou un corrent historiogràfic de l'Europa d'entreguerres que va contribuir poderosament a replantejar la història d'Europa, el concepte de nació i la manera d'entendre i d'escriure la història. Marc Bloch (1886-1944) i Lucien Fevre (1878-1956) van fundar-la com una reacció contra la manera d'escriure història imperant en el seu moment, la «vella història», una història centrada únicament en els noms i les dates, en la enumeració de fets inerts. L'Escola dels Annals, per contra, proposava construir una història viva i en constant revisió, que sumés esforços amb altres ciències, com la geografia i la sociologia. Si la vella història s'ocupava només dels grans personatges, la història, tal i com Bloch i Febvre la concebien, havia de donar veu a tots els membres de la societat.

Davant la pregunta «Per a què serveix la història?», Bloch responia que, si ha de servir per alguna cosa, és per fer que la nostra societat visqui millor que les passades. I és que, com va advertir Nadal, per l'Escola dels Annals «la història no es pot separar del conjunt de la societat», sinó que s'ha d'escriure de manera coherent i compromesa amb la societat present.

Marc Bloch va assumir aquest compromís en la seva pròpia pell: «Hagués pogut senzillament amagar-se» comentava Nadal, «però es va llançar a la resistència». L'any 1944 va ser assassinat per la Gestapo precisament arran de la seva participació a la resistència. Com va escriure Lucien Fevre: «La nostra feina és que no hagi mort per res».

Teresa Forcades impartirà la propera conferència del cicle, titulada Europa: l'opressió per la funció i la necessitat d'arrelament. La sessió se celebrarà el dia 15 de febrer a les 18.30 a l'Insitut Nahmànides.