Ja sabem que és llei de vida, però hi ha uns buits existencials que, quan es produeixen, hom es troba amb un estat de desemparament que no sap ben bé com podrà tornar-lo omplir d'esperança. El que ens deixa Carmen Mateu no serà només un buit familiar per als seus més pròxims, sinó una mancança que de moment la intuïció ens fa començar a témer-la. Perquè són massa recents els fets per valorar-la en la seva totalitat; ho farem a mida que vagin passant els dies.

Des de la relativa proximitat que he mantingut al llarg d'aquests més de trenta anys, voldria deixar escrites unes intimes sensacions perquè el públic en general pugui copsar la seva vinculació a les comarques gironines i entreveure la seva humanitat.

Només néixer ja va estar vinculada a Peralada de per vida, els seus pares li van posar María del Carmen de nom de pila, per honorar la Mare de Déu del Carme, patrona del convent carmelita peraladenc adscrit al conjunt monumental de la seva propietat.

Eren habituals les estades a Palaci per Setmana Santa i en període estival que si bé en alguns instants podien passar desapercebudes pel comú, en altres moments eren viscudes de manera popularment visibles en participar en les celebracions iniciades pel seu pare, Miquel Mateu. És el cas de la Festa del Carme o el de la Festa de la Verema, amb una joveneta Carmenchu sempre present festejant-les amb tots els empordanesos vinguts dels pobles veïns. Peralada, Garbet, Llançà i la seva gent han format part de la seva vida empordanesa i ella sempre havia estava amatent de tots els qui es trobaven al seu entorn. Es caracteritzava per la seva cordialitat i per la seva senzillesa i per oferir la mà a tothom.

Ella que va viure l'organització de tantes celebracions populars a redós de Palaci va voler seguir desplegant la tasca filantròpica iniciada pel seu pare. Recordava que el seu progenitor havia volgut continuar el caliu musical peraladenc amb la recuperació de La Cobla-Orquestra de Peralada.

Les circumstàncies no li van permetre que quallés i aquella joveneta que havia viscut les experiències dels anys 60 gràcies a les quals Peralada era el referent de l'Empordà, va avivar la guspira musical i va aconseguir que, a partir dels 90, la vila comtal fos present en el panorama artístic gràcies a la potenciació del Festival Internacional de Música Castell de Peralada. Carmen Mateu ha hostatjat i estat amfitriona de reis, tenors, directors d'orquestra, ballets i cantants.

En justícia la Generalitat l'any 2000 li va atorgar la Creu de Sant Jordi i, l'any següent, el consistori peraladenc la va nomenar filla adoptiva de la vila.

Aquest serà un dels seus principals llegats que haurem heretat, una preciosa herència en notes musicals i vivències que mantindrem viu juntament amb el record de la seva companyia, del seu somriure i de la seva aurèola. Amb Carmen Mateu desapareix una gran senyora, una època, i una manera de ser i d'actuar d'una exquisidesa difícil de trobar avui en dia.