Martí Gironell guanya el 38è Premi Ramon Llull amb «La força d'un destí»

L'escriptor i periodista gironí ha reconegut que li fa molta il·lusió rebre aquest guardó perquè "suposa un dels grans premis que hi ha a casa nostra"

26.01.2018 | 14:26
Martí Gironell guanya el 38è Premi Ramon Llull amb «La força d'un destí»

L'escriptor i periodista Martí Gironell (Besalú, 1971) ha guanyat el 38è Premi Ramon Llull 2018 amb la novel·la 'La força d'un destí', que està dedicada a l'emprenedor Ceferino Carrión i que després esdevindria a Estats Units, Jean Leon. "És la història de superació d'un emprenedor català i el lector viurà una sèrie d'aventures amb un entorn excepcional que és el Hollywood dels anys 50", ha assenyalat aquest divendres Gironell. L'autor ha apuntat que es va sentir "encuriosit i enamorat per la història d'aquest emprenedor català amb orígens càntabres, nascut a Santander, però que des dels vuit anys viu a Barcelona". De fet, Leon tornaria a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi. L'obra guanyadora s'editarà en català (Columna) i també en castellà (Editorial Planeta) i en francès (Belfond). Es publicarà el 28 de febrer.

Gironell ha reconegut que li fa molta il·lusió rebre aquest guardó perquè "suposa un dels grans premis que hi ha a casa nostra i significa encomanar-se del seu esperit internacional ja que surt en català, castellà i francès". Això lliga, ha afegit, amb l'esperit internacional de la història que proposa amb un home, del qual es va enamorar de la història quan la va conèixer.

Ha apuntat que el plantejament de l'obra és el mateix que el de les seves novel·les històriques que és adonar-se d'una història, conèixer un personatge i que permet portar al lector fins a un moment de la història. "He fet viatges fins a l'època medieval, el segle XVI o el Neolític i aquesta última, que he treballat durant tres anys, et porta a un tram que va del 1949 al 1981".

El protagonista Ceferino Carrión va fugir de l'Espanya franquista amb 25 anys i s'embarca a bord d'un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units. A Nova York canviarà d'identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. Està a punt de ser cridat a finals per anar a la guerra de Corea i torna a fugir a Hollywood, on la sort el porta a viure a tocar de les estrelles de cinema que admira. De fet, amb James Dean projecten un restaurant plegats i malgrat la seva mort obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent de Hollywood dels anys 50 i 60 amb estrelles habituals com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy. Leon tornarà a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi.

"La voluntat de la novel·la és reviure i posar-se a veure què hauria pogut passar quan sents a aquests personatges que ens han emocionat a la gran pantalla i fer-ho gràcies als ulls d'un personatge que neix de la Barcelona grisa i fosca de la qual vol marxar i canviar la seva vida", ha explicat. Segons Gironell, Leon és "un autèntic home creat a si mateix al Hollywood dels 50, on tot era possible i tot estava per fer". Ha dit que a 'La força d'un destí' fa ficció, novel·la i recrea sobre què hagués passat o dit un Frank Sinatra, un James Dean o Paul Newman.

L'autor d''El pont dels jueus' ha indicat que una de les fonts d'inspiració per a la novel·la és la germana de Jean Leon, l'Ana Carrion, qui li va explicar anècdotes, detalls de com era ell. "Ceferino tenia un carisma i una connexió amb la gent i aquesta serà bona part de les seves municions per fer-se amb tots aquests personatges", ha afegit.

Penedès

Gironell també ha recalcat el pas pel Penedès de Jean Leon. Els seus dos grans somnis era aixecar un restaurant i oferir un gran vi als seus comensals i una autoritat en la matèria d'una Universitat a Califòrnia li va parlar d'un territori a Catalunya, al Penedès, on hi podrà fer aquest vi que tan desitja i això representa tornar a casa i un altre repte. "Ell veurà que el món de la vinya l'haurà de fer compatible amb el glamur de l'altra banda de l'atlàntic".

Trajectòria

Entre els seus llibres publicats, hi ha 'El pont dels jueus' (2007) i un any després va guanyar el Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb 'La venjança del bandoler'. Després va publicar 'L'arqueòleg' (2010), 'L'últim abat' (2012), 'El primer heroi' (2014) i el 2015 va publicar 'Strappo' i el conte infantil 'El nen dibuixat'.

Cinc finalistes

Per participar a l'edició actual s'han rebut 46 obres originals i inèdites, de les quals s'han seleccionat cinc finalistes: 'Paradís provisional', de Josep Vilanova; 'Les veus de la pluja', de David Cirici; 'Temps extraordinaris' de Jaume Castanyer; 'El missatge d'una ampolla', d'Anna C. Madrazo (pseudònim) –obra que era de Gironell i que ha estat guanyadora-, i 'El camí dels presoners' de Joan Mas Quetglas.

El Jurat d'aquesta 38a edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull està format per Anne-Laure Aymeric, en representació de Belfond, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, que farà de secretari amb vot.

Atorgat per primera vegada el 1981, el guardó té com objectius "contribuir a estimular la creació literària en català i a impulsar-ne la difusió" i amb una dotació econòmica de 60.000 euros per a l'obra guanyadora. Al Premi Ramon Llull hi concorren tant obres de ficció (novel·les, narracions) com de no-ficció (assaigs, memòries, biografies, etc.) originals i inèdites. En la darrera edició de 2017, l'obra guanyadora va ser Rosa de Cendra de Pilar Rahola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema