El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí inaugurarà avui (18h) l'exposició Viladesau. El príncep de la tenora, en el marc de la commemoració del centenari del naixement del músic i compositor.

Els organitzadors de la mostra atorguen a Ricard Viladesau i Caner (Calonge 1918 - Barcelona 2005), la condició d'haver estat «possiblement» el músic més influent i popular en la història de la música de cobla de la segona meitat del segle XX.

L'exposició ens mostra les diferents facetes del personatge: el músic instrumentista, les formacions on va tocar, el compositor, el professor, el diví. L'objectiu és que el visitant pugui assolir entre totes elles una visió global de la importància del personatge.

Una primera part parla de Ricard Viladesau com instrumentista de tenora, i s'exhibeix la tenora del mestre que va ser cedida per la família a la ciutat de Girona. A més, es dedica un espai a la pedagogia sobre aquest instrument per tal d'acostar-lo a la societat.

Una segona part parla de Viladesau com a compositor, especialment de sardanes, amb més de 200 creacions, però també va compondre un gran nombre d'havaneres, ballables (boleros, valsets, fox), i fins i tot cançons de bressol. Aquesta part no és tant coneguda i en la mostra s'ha volgut destacar composicions que varen ser molt famoses a l'època gracies als intèrprets que les divulgaren: Jorge Sepúlveda i Bonet de San Pedro amb versions d' Enamorado del mar, Gondolero de amor i El mar y tú.

Un darrer apartat, tracta sobre la figura de Ricard Viladesau, el divo, per l'admiració que va despertar coetàniament durant la seva trajectòria professional. En el món de la música popular catalana, Ricard Viladesau «és un d'aquests personatges de llegenda, el gran tenorista que damunt l'empostissat constituïa tot un espectacle, el compositor de sardanes d'èxit aclaparador, l'empordanès arrauxat i de fort caràcter que va aconseguir la excel·lència en el seu art, un dels artistes escollits, el gran divo de la música de cobla», informa el museu de Torroella.

El reconeixement més cèlebre va ser el de Pau Casals quan l'anomena l'any 1952 el «príncep» de la tenora, però també escriptors i músics com Josep Pla, Josep Maria de Segarra, Oriol Martorell, Modest Cuixart, Xavier Montsalvatge o Frederic Mompou li van manifestar la seva profunda admiració.

L'exposició Viladesau. El príncep de la tenora reuneix per primer cop els objectes personals de Viladesau, que va cedir el mateix Ricard Viladesau a l'Ajuntament de Girona (la seva tenora, ulleres i estilogràfica) i posteriorment la família va cedir el fons personal a l'Ajuntament de Calonge un fons més extens que inclou partitures, fotografies, correspondència i recull de premsa.