L'Ajuntament de Girona crea un nou web per «no oblidar» el «terror» feixista

L'alcaldessa assegura que aquella «repressió lamentable» del franquisme té paral·lelismes amb l'actualitat

02.02.2018 | 10:02
L'Ajuntament de Girona crea un nou web per «no oblidar» el «terror» feixista
L'Ajuntament de Girona crea un nou web per «no oblidar» el «terror» feixista

L'Ajuntament de Girona ha creat un nou recurs web, pioner a Catalunya, perquè «no s'oblidi» el «terror» i la «repressió» espanyola que va caure sobre la població a partir del 1939, amb l'entrada de les tropes franquistes vencedores de la guerra, i que es va mantenir durant dècades.

El web, que porta per títol Girona. La repressió del primer franquisme, posa a disposició de la ciutadania i dels estudiosos els expedients digitalitzats dels 75 treballadors municipals que van ser sancionats i no van poder continuar treballant a l'Ajuntament.

El procés de depuració va afectar un total de 270 treballadors municipals, 75 dels quals van ser suspesos temporal o definitivament de feina. Tota la plantilla municipal va haver de presentar un full d'adhesió al «Movimiento» encapçalat per l'epígraf «Viva España - Saludo a Franco - Arriba España». L'arbitrarietat era tal que hi va haver depurats per haver batejat els seus fills amb els noms Llibert i Harmonia.

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va dir ahir en la presentació que «no hi va haver perdó» i va lamentar que aquella repressió «cruel» recordi «els moments actuals»: «El llenguatge pervertit per vestir la repressió de legalitat fa evident la diferència entre legalitat i justícia. Que serveixi per aprendre».

Per la seva part, l'arxiver municipal, Joan Boadas, va afirmar que «se'ls demanava la total adhesió al règim, no tan lluny del que estem vivint avui».

Però el cas dels treballadors municipals represaliats és només un aspecte d'un nou recurs web que inclou diversos apartats, un d'ells dedicat a la restitució moral de les víctimes de la repressió, fet que només va ser possible a partir del 1979 endavant. Un altre bloc tracta els expedients militars, amb els judicis sumaríssims, amb dades de Girona que l'usuari pot consultar.

Especialment colpidor resulta el bloc dels executats a la tanca del cementiri de Girona: 510 persones entre el 1939 i el 1945, entre elles dues dones. Els noms de les persones afusellades ja es coneixien. Ara s'ofereixen més detalls, com per exemple la dedicació laboral o l'origen, i es vinculen els seus expedients als de l'Arxiu Nacional de Catalunya, on hi ha dades de 69.000 persones represaliades. Els executats tenien entre 18 i 78 anys d'edat en el moment de l'afusellament. Un d'ells era l'escriptor Carles Rahola. En un sol dia, el 28 de juliol del 39, van executar 69 persones.

Marta Madrenas va comentar a la fi de l'acte que la seva tieta Harmonia, de Barcelona, va ser afusellada amb 15 anys d'edat perquè feia mítings.

«Hi havia una sistemàtica de la repressió i el terror. L'Estat espanyol volia liquidar una part de la població de Catalunya», va denunciar Boadas, segons el qual «avui fem un acte de reparació» i «això no hauria estat possible sense els col·laboracionistes locals».

Lluís-Esteve Casellas, cap de la secció documental de l'arxiu municipal, va recordar que els jugadors de futbol del Girona havien d'acreditar la seva adhesió al règim per poder incriure's a la lliga.

El recurs web reprodueix la següent frase del professor de la UdG Xavier Antich: «Només hi ha una cosa pitjor que l'oblit. No saber que s'oblida».

Treballadora als urinaris

Elvira Ruscalleda Maymí, de 32 anys d'edat, filla de Cassà de la Selva, treballadora municipal als urinaris de la plaça de Sant Agustí de Girona, va ser suspesa un any de feina, malgrat declarar que «me hallaba en el pueblo de Sant Daniel e hice acto de acatamiento y adhesión entusiasta, cuando su entrada en nuestra inmortal ciudad», com consta al sumari, que el web permet consultar i descarregar.

La dona cobrava 25 pessetes a la setmana. La van condemnar perquè consideraven que s'havia sindicat a la UGT. Entre els testimonis hi ha el del metge Narciso Figueras, que va dir que no la coneixia. En canvi, la Guàrdia Civil va dir que era una «gran entusiasta de la causa marxista» i «insultava persones de dretes».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema