L'arquitecte Rafael Masó va tenir un protagonisme destacat en nombroses intervencions arqueològiques gironines. I va escriure sobre el tema. Però no es va publicar res.
Les seves reflexions i propostes d'interpretació dels jaciments gironins en els quals va treballar van quedar escrites en la correspondència que va mantenir amb l'historiador i arqueòleg català Josep de Calassanç Serra i Ràfols. Aquesta correspondència, que ha restat inèdita, veu ara la llum en el llibre Rafael Masó arqueòleg, a cura de Joaquim Nadal i Rosa M. Gil, els quals aporten un detallat treball de contextualització de les cartes, i treuen a la llum un aspecte nou de la personalitat de l'arquitecte.
El llibre també reprodueix la correspondència de Serra i Ràfols a Francesc Riuró, considerat el «pare» de l'arqueologia gironina.
A més de poeta, arquitecte i activista cultural, Rafael Masó, que com altres regidors municipals va ser empresonat durant la dictadura espanyola de Primo de Rivera, va tenir un paper destacat en el camp de l'arqueologia com a estret col·laborador de Serra i Ràfols. Aquest deixeble del mestre Bosch i Gimpera va rebre l'encàrrec de l'Institut d'Estudis Catalans de fer una exploració sistemàtica del perímetre de la muralla de Girona, treball que es va dur a terme els anys 1930 i 1931.
Van explorar la casa Bosch Monar del carrer de la Força i Ballesteries, l'avui conegut com a Passeig Arqueològic, la Torre Gironella, el pati de l'edifici de Les Àligues (ara seu dels serveis centrals de la UdG), la Porta Rufina i la Torre Agullana. Ells van obrir l'esboranc encara visible a la façana de la Casa Pastors a la plaça Sant Feliu, per investigar l'intestí de la muralla romana.
Nadal ha explicat que d'aquell encàrrec va sorgir la «primera proposta de traçat de la muralla romana de Girona i la identificació de les seves parts visibles».
Masó col·laborava amb Serra i Ràfols com a expert arquitecte i assumia gestions com ara el contracte de les brigades d'obres. En les cartes s'hi troben explicats els seus «intents d'interpretació» dels jaciments estudiats. Per això el llibre es titula Rafael Masó arqueòleg, ja que revela una faceta poc coneguda de l'arquitecte autor d'edificis cèlebres com la Farinera Teixidor, la Casa Masó, la Casa Masramon a Olot, la Casa Casas a Sant Feliu de Guíxols o la ciutat-jardí de s'Agaró.
Com a membre de la Comissió Provincial de Monuments, Masó va treballar en molts altres jaciments arqueològics, com els Banys Àrabs de Girona, el poblat ibèric d'Ullastret, Tossa de Mar, Caldes de Malavella, Estanyol, Domeny o Sant Feliu de Boada. «Calia publicar les cartes d'un arquitecte que tenia un bon nas d'arqueòleg», conclou Nadal.
El catedràtic de la UdG Josep M. Nolla qualifica al pròleg del llibre d'«agradable sorpresa» descobrir «un vessant nou» en la personalitat de Masó, que «no era, tal com pensàvem, conjuntural i de poca intensitat, sinó una qüestió que es prenia seriosament i sobre la qual tenia opinions ben formades».
«És cert que no va escriure mai res sobre cap d'aquelles qüestions, però queda ben clar que el seu paper en les tasques executades aquells anys no només va ser important sinó fins a cert punt determinant».
Presentació
El llibre Rafael Masó arqueòleg es presentarà divendres (19h) en un acte a l'Ajuntament de Girona precisament a càrrec de Josep M. Nolla. L'historiador Joaquim Nadal és director de l'Institut de Recerca en Patrimoni Cultural i la historiadora Rosa M. Gil és tècnica de la Fundació Masó.
