«Els jueus som nosaltres»

El Museu d'Història dels Jueus de Girona ha inaugurat l'exposició «Diàspores jueves, camins europeus», que defensa com el poble jueu ha contribuït a la fonamentació de la història dels diferents països europeus des dels mateixos orígens fins avui

08.02.2018 | 07:11
Una persona a la sala on s´exposa la litografia de Marc Chagall i altres documents de l´exposició.

Receptor d'una incessant voràgine de turistes, el Museu d'Història dels Jueus de Girona té una gens menyspreable activitat cultural adreçada també als veïns de la ciutat, com l'exposició que s'acaba d'inaugurar sota el títol Diàspores jueves, camins europeus, una producció de la National Library of Israel que defensa la importància del llegat jueu en les societats actuals contemporànies dels diferents països d'Europa i del món.

«Els jueus som nosaltres», exclama la directora del Museu d'Història dels Jueus, Sílvia Planas, citant una idea de l'escriptor i hebraista català Manuel Forcano, segons el qual «Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era».

L'exposició, que sera visitable fins al proper mes de novembre, defensa el pes del llegat jueu a les societats contemporànies, i també mostra les diferents etapes de diàspora del poble jueu i com aquest, amb el seu recorregut d'un país a l'altre, ha contribuït a la forja de la història i de la societat mundial actual.

La mostra tracta personalitats jueves com l'artista Marc Chagall o l'escriptor Franz Kafka, sense oblidar la mercadera i comerciant alemanya Glückel of Hameln, vídua que va pujar set fills i va deixar escrits set diaris que els experts tenen en alta consideració per tal com expliquen el funcionament de l'economia del segle XVII al XVIII.

Amb la col·laboració de l'Associació Europea de Patrimoni Jueu (AEPJ), l'exposició de la Library of Israel, que en origen és virtual i cal consultar a internet, pren forma física al Museu d'Història dels Jueus de Girona.

Sílvia Planas destaca dos dels documents del propi fons del museu exposats: una litografia de Marc Chagall titulada Les amoureux du coq, i un atles de l'any 1595 que representa la dispersió de les 12 tribus d'Israel, en una interpretació del frare cristià alemany Adriacomus sobre les primeres dispersions del poble de la Terra Promesa.

Amb aquests i altres documents originals del propi fons del museu gironí que fan referència a la diàspora, i també amb plafons amb els textos impresos, s'ha convertit en física una exposició inicialment virtual.

La mostra es complementa amb activitats paral·leles com el cicle de conferències L'aportació jueva a la idea d'Europa, que s'organitza conjuntament amb la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, i que tindrà el proper dijous dia 15 a Teresa Forcades per parlar sobre La necessitat d'arrelament, després que Joaquim Nadal inaugurés recentment el cicle.

També s'ha programat una representació teatral (12 de juny) a partir de l'obra La idea d'Europa, del pensador George Steiner, que és una mica el far d'aquest conjunt d'activitats. Una jornada de caire acadèmic clourà les activitats paral·leles cap a la tardor.

La història del poble jueu es perd en els orígens del procés de sedentarització a l'Orient Mitjà. Figura en episodis bíblics com la migració a Egipte, el procés d'esclavització a mans del faraó, o la guerra declarada contra ells per part dels romans, que al principi de l'era cristiana van destruir Jerusalem i van desencadenar el principi de la diàspora arreu de la mediterrània. «Els jueus de Girona eran catalans», diu Planas, i recorda que aquests també van ser expulsats el 1492.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema