Els artistes acostumen a aprofitar l'escenari per expressar crítiques, però aquest any a la gala dels Goya no es va fer cap referència a la situació política. Es va sentir còmode?

Em vaig sentir estrany. La situació que estem vivint és incòmode i estranya per a la gent que estem fent cinema i hem de buscar recursos per anar més enllà. Jo em trobo molt sovint fent una tasca pedagògica d'explicar, quan estic a Madrid, que les coses a Catalunya són molt diferents de com es transmeten.

Què és el que més ha d'explicar quan parla amb madrilenys?

Que el relat que transmeten els mitjans de comunicació sobre els fets que han passat i estan passant a Catalunya és molt diferent de la realitat que percebem els que vivim a Catalunya. Fa la sensació que vivim realitats paral·leles. L'1 d'octubre jo estava rodant a Barcelona la pel·lícula El pacto i els actors que venien de Madrid, com Belén Rueda o Darío Grandinetti, em preguntaven si era segur venir a Catalunya. Hi havia qui pensava que estàvem amb barricades al carrer, atonyinant la gent i llançant pedres contra els cotxes de la Guardia Civil.

Més aviat era al revés...

Et preguntes fins a quin punt pot arribar la manipulació a capgirar la percepció de la realitat i això se't fa molt incòmode. En comptes de fer la teva feina, et trobes fent una cosa que és molt important per a la convivència, que és explicar les coses tal com són, o almenys la meva percepció.

El cinema espanyol depèn molt de les subvencions dels poders públics?

No està basat en la subvenció pública, però aquesta pot acabar essent la diferència determinant. Per exemple, El cuaderno de Sara no ha tingut subvenció de l'Instituto de Cinematografía i Artes Visuales i, en canvi, sí n'ha tingut de l'Institut Català de les Indústries Culturals. La subvenció pot arribar a significar entre el 10 i el 20 per cent del pressupost. Això permet a les nostres pel·lícules ser més competitives i més ambicioses.

El ministre de Cultura, Méndez de Vigo, va declarar després dels Goya: « Cuando uno cumple, el cine es agradecido

No entenc que hi hagi por a les represàlies, però sí hi ha temor a ser més dèbils i que es limitin encara més els recursos. La veritat és que aquest any i l'anterior, l'Instituto de Cinematografía i Artes Visuales ha hagut de reduir molt les ajudes i ha exclòs propostes molt interessant i sòlides que habitualment haurien rebut el suport de l'Estat. No crec que hi hagi por a represàlies, sinó temor als pressupostos generals de l'Estat i la seva aplicació en matèria de cultura.

L'èxit de taquilla del 2017 del cinema espanyol està en deute amb vostè?

Ningú està en deute amb mi, però és cert que la pel·lícula més taquillera de l'any passat, que va fer 3,3 milions d'espectadors, és una que vaig coproduir jo, Tadeo Jones II.

Més de tres milions d'espectadors a Espanya o al món?

A Espanya.

Però Tadeo II

Sí. Tadeo II és una pel·lícula que ens ha comprat la major nord-americana Paramount per estrenar-la a tot el món. Ja s'ha estrenat a Llatinoamèrica, el Regne Unit, Rússia, Àsia... i s'estrenarà a molts altres països. També s'exhibirà a les plataformes televisives. Té una distribució mundial, cosa raríssima en les pel·lícules de casa.

Què significa per a vostè com a productor aquest èxit?

Això és una cosa que celebrem moltíssim perquè ens permet seguir treballant. És més car fer una pel·lícula d'animació que una pel·lícula amb actors de carn i os. Triga quatre anys el procés de creació d'una pel·lícula així i el pressupost dobla el de les més ambicioses amb actors reals.

Estiu 1993, Handia, Estiu 1993HandiaLa Librería

Aquest any no. I això és motiu de felicitació perquè, encara que el gruix de la indústria del cinema té la base a Madrid, la triomfadora és una pel·lícula de producció catalana parlada en anglès, La Librería; la directora revelació i actriu revelació l'ha guanyat una pel·lícula catalana rodada en català, que és Estiu 1993, i la pel·lícula amb tots els grans premis tècnics és basca parlada en basc, Handia.

Com valora això?

Això demostra una cosa que és magnífica: la riquesa del cinema que es fa arreu de l'estat espanyol. Sincerament, no m'ho esperava quan anava cap als premis Goya. A més, El autor, que és una adaptació de la novel·la El móvil, de l'escriptor resident a Girona Javier Cercas, va tenir els premis a millor actor i millor actriu secundària. Aquesta és feta des de Madrid per Martín Cuenca i José Nolla.

La gran triomfadora als premis Gaudí catalans va ser Estiu 1993, parlada en català, i als Goya va ser Estiu 1993La Librería

Hi ha 1.400 acadèmics i cadascú vota el que vol. A mi ningú em diu què he de votar jo. Això és un dels grans mites. Fins i tot he sentit dir que hi ha un lobby català que vota en grup. Sincerament, no m'ho crec.

Vostè és membre de l'acadèmia catalana de cinema i també de l'espanyola?

Sí. Jo era vicepresident de l'acadèmia espanyola, però vaig dimitir fa un any i mig, i soc de la junta directiva de l'acadèmia catalana. Voto en els premis Gaudí, en els Goya i també als Efa de l'acadèmia europea.

La lliçó ètica d' Estiu 1993

Fer una cosa autèntica pot travessar barreres i funcionar internacionalment. Estiu 1993 és una pel·lícula molt nostra, rodada aquí i parlada en català. L'èxit rau en la sensibilitat de la directora i la seva capacitat de convertir en universal una història amb tints autobiogràfics.

Acaba d'estrenar El cuaderno de Sara

Molt bé. Va ser la número 1 de taquilla el cap de setmana de l'estrena amb 150.000 espectadors en tres dies d'exhibició. En pocs dies vam superar el primer milió d'euros de recaptació, que no està malament competint amb pel·lícules com El corredor del laberinto, Los archivos del Pentágono o la meravellosa El hilo invisible. I a partir d'aquest cap de setmana amb la nova de Cicuenta sombras.

Com a director va firmar «Garbo» (2009). El tornarem a veure dirigint?

La feina de productor és molt absorbent i ja estic feliç fent el cinema que faig. M'agrada fer un cinema de casa però que travessi fronteres. M'agraden tots els gèneres. Vull explicar bones històries i aconseguir el que a mi m'agrada com a espectador: que la gent surti del cinema millor de com hi ha entrat.