La seu d'Ullastret del Museu d'Arqueologia de Catalunya ha anunciat la «troballa excepcional» d'un objecte de plom que té una inscripció en llengua ibèrica. La troballa s'ha produït durant les excavacions arqueològiques que es duen a terme actualment al fossat defensiu del Puig de Sant Andreu de la ciutat ibèrica empordanesa.

El plom, localitzat als nivells que cobrien el fossat, té un pes de 65 grams i es troba actualment al laboratori de restauració del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona per a una primera avaluació del seu estat de conservació i d'un estudi més acurat.

La peça és petita, uns 2 x 3 centímetres, i «excepcional» perquè les inscripcions ibèriques acostumen a aparèixer en ploms prims i enrotllats o bé en peces ceràmiques, però no en aquest format que en principi sembla «únic a Catalunya i segurament a tota la regió dels antics íbers», explica Gabriel de Prado, director de la seu d'Ullastret del Museu Arqueològic.

Un estudi preliminar realitzat per l'investigador Joan Ferrer apunta que la inscripció, estructurada en dues línies, «correspondria a l'escriptura nord-oriental dual, de 16 signes».

L'ibèric o iber és una llengua que es parlava a l'àrea mediterrània que va des del Llenguadoc fins a Andalusia abans que la llengua llatina hi esdevingués la dominant. Les inscripcions més antigues es documenten a finals del s. V aC i les més modernes fins a principis del s. I dC.

En aquesta franja ibèrica, els arqueòlegs han recuperat un miler d'objectes amb inscripcions en llengua ibèrica. Els lingüistes han arribat a esbrinar com es pronunciaven oralment aquells textos, però no els poden traduir. «Ens falta trobar la nostra pedra de Rosetta», declara al Diari de Girona el director d'Ullastret.

La pedra de Rosetta, peça estrella del British Museum londinenc, va permetre als arqueòlegs del segle XIX desxifrar els jeroglífics egipcis gràcies a una mateixa incripció en dues llengües diferents (egípcia i grega), i en tres escriptures (jeroglífica, demòtica egípcia, i grega). Gabriel de Prado es mostra optimista sobre la possibilitat que qualsevol dia aparegui la pedra de Rosetta ibèrica amb una inscripció íber al costat la traducció al grec o al llatí, fet que permetria dexifrar aquesta llengua parlada abans de la romanització.