Els experts creuen que la peça de plom «única» trobada recentment a la ciutat ibèrica d'Ullastret podria ser de caràcter cultural o religiós. L'arqueòleg Ferran Codina explicava ahir durant una visita guiada al jaciment que per ara és només d'una suposició perquè es tracta d'un objecte «rar» i «excepcional». La peça, de petites dimensions, va aparèixer durant la campanya d'excavacions del fossat defensiu de la ciutat.

Una de les particularitats de la peça és la seva inscripció. Conté un total de disset signes de la variant ibèrica nord-oriental, que és la predominant a Ullastret, però estan perfilades amb molta finesa i amb combinacions estranyes de veure. També crida l'atenció la forma. «Són dues línies contraposades d'escriptura, no és habitual trobar-ho», detalla l'arqueòleg. Els elements sobre els quals escrivien els ibers eren pedra, ceràmica i plom però la seva escriptura és avui dia indesxifrable. Només es pot llegir els noms de ciutats, de persones i reconèixer alguns signes que corresponen als fonemes actuals». «És molt difícil interpretar els textos però pel tipus de paraules i la manera com estan escrites podria ser un objecte cultual o de caràcter religiós», apunta Codina que concreta que aquesta línia de treball és una «suposició».

Codina detalla que el descobriment també és rellevant per la forma de la peça. El plom és de petites dimensions, de forma gairebé quadrada i gruixuda. Fins ara, les peces de plom inscrites que havien aparegut eren làmines fines que servien com a documents comercials. «Per la forma i pel tipus de grafies és una troballa excepcional i completament inusual», afirma. Les excavacions del fossat d'Ullastret van començar el passat mes de novembre del 2017 amb una durada prevista de quatre mesos.

El fossat defensiu es va descobrir l'any 2012. Les excavacions actuals formen part del projecte de restauració de les muralles de la Ciutat Ibèrica que duu a terme la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, que permetrà recuperar 130 metres lineals del fossat que protegia la banda sud-oest de la fortificació. La restauració de la muralla i la part descoberta del fossat mostrarà un dels sistemes defensius més importants del món ibèric i es preveu que potenciï la imatge i visita del jaciment, que forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

El fossat complia una doble funció: d'una banda actuar com a defensa i, de l'altra, ser la pedrera per fer construccions a la ciutat. Una altra troballa durant les excavacions són restes de construccions domèstiques dins el fossat. Segons Codina, això evidencia que la ciutat va créixer fora muralles quan ja no podia acollir més habitants a l'interior.