L'autor italià Erri de Luca (Nàpols, 1950), que avui serà al festival MOT a Girona, va presentar ahir a Barcelona la seva nova novel·la, La natura expuesta (Seix Barral), una obra, que com va explicar l'escriptor, narra la història «d'un cos a cos entre un escultor i una estàtua».

En un petit poble al peu d'una muntanya, un home, que és un gran coneixedor de les rutes que permeten creuar la frontera, afegeix l'activitat de passador de clandestins al seu ofici d'escultor.

Un d'aquests viatgers, que és escriptor, escriu sobre ell i això crida l'atenció dels mitjans i l'obliga a mudar-se al costat del mar.

Allí, un sacerdot li proposa una feina ben particular: restaurar una creu de marbre, un Crist vestit amb un drap.

Erri de Luca participarà avui dissabre (20 hores) al Festival MOT a Girona (Biblioteca Carles Rahola) en el diàleg l' Escriptura de resistència i futur, amb David Fernández.

L'escriptor va explicar que la natura al sud d'Itàlia també significa sexe masculí i femení, i va dir que, en el cas del seu llibre, es fa referència a una natura que s'exposa per condemna i no per exhibició.

«Les crucifixions es feien amb els cossos nus i el cristianisme ho sabia fins la contrareforma. El darrer Crist nu el va esculpir Miquel Àngel i despullar els condemnats era una forma afegida d'humiliar-los». De Luca va apuntar que a La natura expuesta també apareix un Crist esculpit nu i després es va cobrint amb una tovallola.

Un dels subtemes del llibre és la immigració. Erri de Luca va explicar que els governs «han intentat obstaculitzar i impedir els fluxos migratoris. Els han maltractat fins i tot amb les paraules». Va posar com a exemple que durant molt temps s'ha denominat aquests viatgers com a clandestins i va afegir que la paraula 'clandestí' «no existeix a les escriptures sagrades».

«Les nostres autoritats han intentat obstaculitzar aquests fluxos i el 12% d'aquests viatgers ha mort ofegat. Això no ha aturat els fluxos migratoris, ni la pena de mort serviria per dissuadir-ho».

Sobre la situació política europea amb l'augment dels populismes, va indicar que si s'agafa la justícia, l'educació i la sanitat aquests són «drets constitucionals dels països», que avui «han esdevingut serveis que presten empreses. L'Estat no és el lloc on queda representada la comunitat, sinó una gran empresa. A la vegada, aquests serveis com justícia, escola i sanitat es presten segons el poder adquisitiu del client».

Preguntat per la situació catalana, l'escriptor reconeix que desconeix la causa catalana i sobre si es tracta d'una opressió que ha de ser afrontada amb resistència. «La resistència és una paraula que suposa que hi hagi una opressió d'algú contra un altre i és una acció de defensa pròpia legítima».