22 de març de 2018
22.03.2018
ÀNGEL QUINTANA · Nou degà de la facultat de lletres de la UdG

«La gent de Lletres hem d'abandonar l'elitisme que ens ha acompanyat»

El seu equip està format per Julià Maroto, Ramon Girona, Josep Pintó, a més dels coordinadors Lara Vilà, Olga del Río, Carme Pardo, Xavier Renedo, Josep Burch, Diego Vargas i Antoni Defez · Entre tots han de gestionar els problemes i enfilar el futur d'una Facultat de Lletres que té un total de 853 alumnes matriculats més 117 alumnes sèniors

23.03.2018 | 07:05
Àngel Quintana.

Sense militar al partit, va ser regidor de temes culturals pel grup del PSC a l'oposició a l'Ajuntament de Girona en el mandat de Puigdemont. És periodista, crític de cinema a El Punt i Cuadernos de Cine, i també col·labora a Vanguardia Dossier. Va estudiar Ciències de la Informació i es va doctorar a l'Autònoma de Barcelona. El 1998 va guanyar la plaça de professor titular d'Història de Cinema a la UdG. Des de l'any 2012 té l'acreditació de catedràtic d'Història de l'Art i creu que en un parell d'anys la universitat li podrà convocar la plaça. Està casat i té dues filles.

La solemnitat de la Facultat de Lletres no impedeix al nou degà passejar-se descamisat i amb esportives. És l'estil d'un hereu de les lluites antifranquistes de la Transició que no valora els galons sinó el coneixement adquirit i la feina feta. Sempre amb la humilitat per endavant, sense cap arrogància intel·lectual, Àngel Quintana exposa un projecte que inclou més penetració de la Universitat en la societat i una oferta més ambiciosa de dobles titulacions.

Atribueix a l'èxit de la sèrie de TV3 Merlí l'increment de matriculacions a Filosofia?

Es creen imaginaris que fan atractius determinats estudis. Pel que fa a Filosofia és cert que ningú deia de petit 'jo de gran vull ser filòsof'. En canvi, és més fàcil trobar gent apassionada pel passat que es matricula per vocació a Història. Els imaginaris televisius tenen aquestes coses i és cert que Merlí alguna influència pot haver tingut en l'increment de matriculacions a Filosofia.

De quin increment estem parlant?

D'una entrada de 20 alumnes a primer curs hem passat en dos o tres anys a uns 40 alumnes, quasi el doble. Potser Merlí ha ajudat a trencar la por a Filosofia. Potser també hi influeix la bona imatge que té la figura del filòsof a les tertúlies de TV3.

Ha pensat alguna tàctica pròpia per incrementar l'interès per les Humanitats?

Una de les coses en què ja hi ha un camí obert i que s'ha de potenciar és donar rellevància a les Humanitats. A partir del llibre de Nuccio Ordine La utilitat de l'inútil van guanyar pes fa uns anys els estudis que no practiquen la doctrina del benefici econòmic immediat. Però la doctrina del benefici s'imposa i la Universitat busca aquests estudis.

I quina és la seva proposta per compensar els estudis «inútils» de Lletres?

Jo crec que hem d'anar més enllà del llibre de Nuccio Ordine. No deixa de caure en un ressentiment elitista. Hi ha la temptació de creure's que nosaltres som els puristes perquè defensem la vella cultura. Però els temps estan canviant. Les Humanitats tenen un sentit a la societat, al marge de la idea de la utilitat d'Ordine.

Per exemple?

El moviment feminista i la seva petita revolta d'alliberament ha posat en crisi la idea establerta que les Humanitats eren europees, blanques i masculines. Ens hem d'obrir cap aquí, qüestionar-nos des de dintre i abandonar aquest elitisme que ens ha acompanyat.

Des del nou punt de vista, quina és la importància, doncs, de les Humanitats?

Les Humanitats són importants perquè fomenten l'esperit crític, l'autonomia individual i la diversitat cultural. I això són uns valors que la hiperespecialització no et dona. Un tècnic té una gran capacitat de concentració en una cosa però calen visions globals i les Humanitats donen aquesta força. De fet, el tècnic ha de tenir una visió humanista i l'humanista ha de tenir capacitats tècniques. No podem caure en la separació de ciències i lletres.

Quina mesura concreta vol impulsar?

Jo crec que hem de fer dues coses. Una d'important és la relació amb la ciutat. La Universitat fa recerca i docència, però de vegades oblidem la tercera pota, que és la divulgació del coneixement. Hem de fer visibles les humanitats a la societat fent pactes amb el Centre Cultural La Mercè, el CaixaForum, el Museu del Cinema, el centre Nahmànides... Els professors han de fer conferències i transmetre el coneixement. També hi ha la relació amb els instituts.

Què proposa per als instituts de secundària?

Hem d'intentar explicar que no és veritat aquesta idea tan arrelada en molts pares que els fills han d'estudiar ciències per treure'n profit econòmic. El que necessitem és gent ben formada. I la gent ben formada ja ocuparà places a la societat. La relació amb els instituts és important. Això d'una banda i, de l'altra, modernitzar les Humanitats, abandonar aquesta idea elitista i obrir-nos cap a altres alternatives potser modificant la docència.

Cap on apunten aquests canvis en metodologies docents?

Podem començar a plantejar canvis. Estem en una societat on no és tan important el contingut com la gestió dels continguts. El contingut el trobes a la Wikipèdia i al Rincón del Vago trobes el treball fet. A la Universitat en general s'està evolucionant cap a la gestió de la informació, la capacitat d'expressió i la capacitat d'articular discursos.

Creu que caldria remodelar estudis o introduir-ne de nous?

Volem potenciar les dobles llicenciatures. Existeix la de Filosofia i Econòmiques. Ara sembla que podrem impulsar Geografia i Turisme, Filologia Catalana i Educació i potser més endavant Comunicació Cultural i Dret. Crec que en aquest mandat serà possible oferir aquestes dobles titulacions.

Hi ha la jubilació de tota una generació de venerables professors com Anna M. Garcia, Josep M. Nadal, Narcís Soler o Joan Lluís Alegret. Com es pot lluitar contra la falta de relleu?

Hi ha un sentiment d'orfandat. A partir del 2006 es van crear noves places en comptagotes i el 2011 es van tancar del tot. Això dificulta l'accés dels joves a pràctiques docents. També perquè hi havia el tap de les nombroses places creades entre el 1992 i 1995 amb la creació de la UdG. Sembla que la nova generació que puja tindrà accés a la Universitat. Però entremig hi ha una generació perduda. Una dècada perduda. La renovació docent s'ha de fer amb un impuls de la gent jove.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema