Per què titular un llibre sobre Bolaño amb un vers de Borges?

Aitor Saraiba: Borges és un dels grans poetes dels quals beu Bolaño. És el títol més encertat per a un llibre que va néixer de la forma menys encertada i que es va anar transformant per l'oblit.

El llibre neix d'un projecte inacabat de l'Aitor. Per què hi entra la Paula?

Paula Bonet: Sempre he tingut molt present que haig de retornar tot el que he robat als meus referents. Primer va ser a Truffaut, amb 813, i el segon va ser Bolaño. Però un dia m'assabento que l'Aitor, que és un autor que admiro, ja està fent un llibre sobre ell. D'una banda sento ràbia, però també alegria perquè admiro molt el que fa l'Aitor.

Quan van decidir ajuntar-se?

PB: Un dia vam començar a parlar de Bolaño i de les coses que teníem en comú, com la fascinació per ell o que tots dos havíem anat a Mèxic DF després de llegir Los detectives salvajes... A mi em va enamorar la història de per què l'Aitor no havia fet el llibre i li vaig dir: «Aitor, el llibre ha de ser sobre per què no has fet el llibre i així escriure per què pots parlar amb elegància dels obstacles». Per això no apareix en el llibre el nom de Bolaño, perquè no volem participar en les guerres i l'oportunisme que hi ha sobre la seva figura.

Res a veure amb els conflictes que manté la família de Bolaño al voltant de la seva figura?

PB: Deixem-ho estar...

AS: Aquests conflictes els té qualsevol escriptor viu. Al final el veritable conflicte és parlar d'algú que no has conegut, a gent viva que el va conèixer millor que tu. El que jo volia fer és un llibre com a lector de Bolaño, sobre com els seus llibres porten a altres llibres.

PB: Això Aitor ho narra molt bé en el llibre. Transforma Nicanor Parra en un personatge que se li apareix en somnis per fer-lo tocar de peus a la terra, per dir-li que Bolaño és en els seus llibres.

A Por el olvido

AS: No sé per què no ho he fet abans. Paula m'ha donat l'oportunitat de poder presentar-me com a escriptor davant el món. Mentre escrivia el llibre sentia que aquestes imatges les havia de fer Paula perquè coneixia bé la meva història.

PB: Vaig llegir el primer esborrany i em vaig veure allà. Aitor fuig de Talavera i jo fujo de València. Ell als 20 anys va decidir anar-se'n a Mèxic DF i jo als 20 vaig decidir anar-me'n a Santiago de Xile, els dos llocs de Bolaño a Llatinoamèrica. I és curiós que quan ens coneixem, al cap de tres mesos, ens plantem en un poble de Girona, al costat de Blanes, que és on va viure Bolaño.

Tot molt Bolaño, no?

PB: Al final el que ha passat és que el llibre s'ha anat fent només a força d'imatges intercanviades, idees... Hem anat teixint una cosa que no sabíem. Hi incloem postals que si haguéssim sabut que les publicaríem no hi hauríem posat les ximpleries i intimitats que al final han sortit. En una li explico a Aitor que acabo de tenir un avortament i que és estrany sentir que no tinc un altre cor bategant dins meu. Això també és literatura, en Bolaño també es confon realitat amb ficció.

AS: I Bolaño també ens ensenya a ser valents.

PB: I a no defallir mai. Aitor diu que Bolaño és el millor professor de literatura que hi ha. I jo dic que és el millor professor per a qualsevol artista perquè és l'exemple perfecte d'algú que confia en el que està fent encara que no se'l valori o no pugui viure d'això.

Per què Bolaño va influir tant aquesta generació que ara ronda els 40 anys i que l'estimava o el detestava?

AS: Perquè era un geni.

PB: A València tinc molts amics artistes -Landete, Néstor Mir, Álex Badía...- als quals els va influenciar molt. Uns van crear un fals documental, uns altres van crear cançons amb les seves històries...

AS: Bolaño era necessari per a la literatura perquè aquesta forma salvatge que té d'escriure va salvar la literatura, va fer llegir i escriure la gent jove en una societat en la qual la gent només llegeix divuit volums d'una saga de merda d'aquestes.

Han transformat el que havia de ser una biografia de Bolaño en una autobiografia?

PB: Por el olvido m'enxampa en un moment en el qual veig que qualsevol obra ha de tenir una vinculació política i soc conscient de la desigualtat de gènere que existeix. Per això m'atreveixo a ser més autobiogràfica sense el filtre artístic, i això és més fàcil fer-ho amb Aitor. Ell treballa l'autobiografia d'una manera molt crua i jo d'una manera molt metafòrica. Una manera que al final és el que el context vol de mi com a dona, que parli i faci coses però que no aixequi la veu i que els temes massa íntims, que afecten el gènere femení, no els posi sobre la taula.

Por el olvido els ha canviat la manera de treballar?Por el olvido

PB: Sens dubte. I m'ha fet molt més crítica. En el meu actual projecte, El árbol, la follia que m'he permès en Por el olvido la porto a un extrem molt més bèstia.

AS: En les obres de Paula i meva no hi ha un límit entre la vida i l'art. Paula pateix un avortament i es fa una foto que penja a les xarxes i de la qual tothom parla.

PB: Això va ser una excepció. Jo sempre utilitzo el filtre artístic per explicar coses sobre mi. Estic contenta d'haver-ho fet però era conscient que estava creuant una línia. No buscava consol, sinó visibilizar una situació habitual en la vida de les dones.

D'aquí les il·lustracions tan fosques en aquesta oda a la literatura i l'amistat?

AS: En el llibre hi ha la batalla de la llum contra la foscor. No és una celebració de la malícia, però sí de ser conscient de la maldat per superar-la i conviure-hi.

PB: És el que passa també amb el que se silencia sobre les dones. Com que la dona només està en l'esfera pública mentre és jove i atractiva, tota la resta -la menopausa, les pèrdues gestacionals, parir un nen mort...-, sembla que no existeix. Estem en una societat que es basa en l'emissió de missatges falsament positius per modificar la realitat, i l'única cosa que fa això és provocar frustració.