L'Ajuntament de Vilanova de Sixena estudiarà, al costat del Govern d'Aragó, la presentació d'una demanda contra la Generalitat per danys causats en les pintures murals de la Sala Capitular del monestir de Sixena.

En concret, el consistori acusa la Generalitat de derrocar el sostre de la Sala Capitular i de causar un dany irreparable a les pintures murals que continuen exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

La demanda es fonamenta en un informe de la professora de la Universitat de València María Gómez Rodrigo, una de les expertes més importants en pintures cremades durant la Guerra Civil i que qüestiona la seva arrencada i trasllat perquè, segons assegura, els frescos no van arribar a ser objecte de l'acció directa de l'incendi que es va declarar el 1936.

L'advocat que representa l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, ha dit: «S'estudiarà amb el Govern d'Aragó la presentació d'una demanda milionària contra la Generalitat, perquè amb les proves que han aparegut tenim clar que l'arrencada de les pintures murals es fa de forma deliberada i culpable per Josep Gudiol, llavors funcionari de la Generalitat».

Español ha esmentat la possibilitat que la deterioració de les pintures fos simulada per Gudiol: «Segons les proves, el que es dedueix que es fa és tirar el sostre de la Sala Capitular per justificar que les pintures estaven a la intempèrie i que, segons ell, plouria pròximament i, per tant, calia arrencar-les per preservar-les. Aquest és el conte que s'inventa Gudiol», ha asseverat taxatiu.

L'advocat ha insistit en l'existència de proves que evidencien que les pintures podien haver romàs a Sixena i, sobre aquest tema, ha remarcat: «Hi ha moltes proves que demostren que el sostre de la Sala Capitular no havia caigut i és ell qui el fa caure, tenim les factures d'enderrocament dels paletes, hi ha fotografies que demostren que a les sales adjacents no ha caigut el sostre i això és gravíssim», ha sentenciat.

Per la seva banda, l'alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, ha explicat que el consistori ha estudiat «molt» Josep Gudiol, el seu treball fotogràfic i les seves memòries «i hi ha coses que no concorden».

Abans d'arrencar les pintures murals del monestir, «aquest senyor ja havia estat dues vegades a Sixena, tenia les pintures localitzades», ha indicat, recordant que Gudiol enviava treballs fotogràfics al Metropolitan de Nova York i el consistori sospita que volia vendre aquestes obres al museu nord-americà.

«En les seves memòries no diu la veritat en molts episodis», ha considerat i, com a exemple, ha apuntat que en parlar del seu superior, Jerónimo Martorell, assegura que no li volia donar recursos per realitzar treballs de conservació a Sixena, si bé es va comprovar que «li va donar 4.000 pessetes avançadament per anar a Sixena» a escometre aquests treballs.

El consistori també ha detectat que els obrers que van treballar a Sixena van cobrar deu pessetes, en lloc dels 40 cèntims per jornada que era el salari de l'època, i «dona uns noms de paletes que diu que són de Vilanova i aquí no els coneix ningú».