L'arqueòleg, paleontòleg i vicepresident de la Fundació Atapuerca, Eudald Carbonell, afirma que l'espècie humana encara no ha aconseguit «humanitzar-se» i que, de moment, «només som micos intel·ligents, ni més ni menys». Carbonell, que acaba de publicar el llibre Elogio del futuro (Ed. Arpa), assegura en una entrevista amb Efe que «no serem humans fins que no adoptem una consciència crítica d'espècie».
Aquest nou llibre és, segons el seu autor, un «assaig amb actitud de manifest», en què Carbonell (Ribes de Freser, Girona, 1953) convida a «pensar sobre nosaltres mateixos i a decidir com ha de construir-se el futur».
El catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, premi Príncep d'Astúries d'Investigació el 1997, anima a prendre consciència que «som una sola espècie, l' homo sapiens, per la qual cosa tots som iguals, independentment de la nostra raça, cultura o religió».
«Aquesta consciència ens ha de portar a saber si volem caminar tots junts cap a algun lloc», defensa el codirector del jaciment d'Atapuerca i especialista en evolució humana, que insisteix en la necessitat d'«intervenir a la societat perquè sigui crítica i no accepti tot el que li imposin».
Segons Carbonell, el llibre està «pensat per als i les joves, perquè reflexionin prenent unes canyes i tinguin un pensament crític quan obtinguin una capacitat operativa de majors», ja que «un polític no pot transformar sol la societat, sinó que és la societat qui transforma les persones». Una de les transformacions clau de la societat, apunta l'arqueòleg, que vesteix gairebé sempre amb salacot o barret Indiana Jones, és «la fi de la lluita de classes, que ha fet que unes minories extractives controlin i dominin a la majoria».
L'eradicació de la lluita de classes hauria de donar pas a «un sistema de pensament que beneficiï a l'ecologia i a les relacions», defensa Carbonell, ja que «hem viscut sistemes molt animals i poc humans». «Per interessos econòmics, no s'han utilitzat tecnologies que permetrien fer un ús raonable dels mitjans que tenim, perquè sabem que alguns són limitats i altres no, com el sol», adverteix el paleontòleg. «L'economia és important, com organitzar-la està relacionada amb la consciència crítica d'espècie. Per exemple, les primeres matèries han portat molts problemes als països i ara hi ha alguns que cobren riqueses i altres que són pobres», denuncia l'autor.
La fi del capitalisme
Carbonell, que també és investigador de l'Institut Català de Paleoecología Humana i Evolució Social (IPHES), ha anunciat diverses vegades la fi del capitalisme, perquè «al llarg de la història els sistemes han anat canviant i el capitalisme ja té molts anys». El professor compara el sistema econòmic amb l'extinció de les espècies, que sempre segueixen un mateix patró: «emergeixen, es desenvolupen i desapareixen».
L'arqueòleg també assumeix que «en poc temps generarem diversitat, tindrem gent modificada genèticament i cíborgs (organismes cibernètics). Serà molt interessant perquè serem grups parahumans molt semblants però a la vegada molt diferents, tant pel seu origen com per la seva forma».
La compatibilitat de la tecnologia i la humanització sempre ha estat possible, segons Carbonell, que defensa que «la tecnologia ha contribuït a fer-nos més humans» ja que és el que ens diferencia de la resta d'animals. Considera així mateix que «arribar a ésser humà és un procés al qual estem acostant-nos» i creu que «tot el que pot venir en el futur quan s'acabi la crisi que estem vivint pot ser molt bo per a l'espècie».
Segons l'autor de centenars d'articles científics, els reptes més imminents per a la nostra espècie consisteixen a qüestionar-nos «quants volem ser al planeta, com extreure l'energia per sobreviure en condicions i si serem capaços de viure fora del nostre planeta». També cal assumir, segons el prehistoriador, que la immortalitat pot «acabar sent una realitat», encara que reconeix que «és tan important fer la vida interessant i bona per a tots com saber que s'acaba».
