«Sí, apagaria mòbils a taula. Tampoc deixo que hi posin els peus a sobre»

Sí. El llibre és petit però té una certa pretensió. Vol plantejar coses. Els humans tenim capacitats per construir coses. Ja des de la prehistòria som capaços de jugar sense fer-nos mal. I moltes coses més. Alguns diuen que també som capaços de parlar. I és aquí quan faig un crit d'atenció: no és que els humans podem parlar, és que som humans perquè podem parlar. És el fet de parlar el que ens fa humans.

La parla és el fet distintiu que ens diferencia dels animals?

És clar. Parlar és el que ens dona consciència. Tot d'un plegat un nen es pregunta si ha fet bé això i per què no l'estima la mare. Amb el llenguatge ho fem tot. També des de la filosofia fem preguntes com què és la llibertat, i en parlem com si la llibertat fos una realitat preexistent, com una muntanya. No, no. La llibertat és el que nosaltres diem que és la llibertat. Sobre la llibertat no hi ha més que les nostres paraules. La importància del nostre llenguatge és enorme.

Quan una persona decideix començar a fixar-se en el que diu, comença un trencament i una transfomació personal?

Absolutament d'acord. I això és bo perquè és antidogmàtic. Les ciències estableixen coses que hem decidit nosaltres posant-nos d'acord. Però no establim les coses per sempre i les mateixes ciències al cap de vint anys canvien. Anem avançant en la història en formular aquells acords que ens semblen més beneficiosos. Però els establim nosaltres.

Amb els mòbils i amb les tauletes, les famílies sembla que parlen menys. Però fins a quin punt cada individu no està parlant més amb la xarxa?

Faria riure estar en contra d'una cosa inevitable com un avenç científic. És veritat que hi ha molta més comunicació, però alhora sabem que hi ha molta més gent que personalment se sent incomunicada, que se sent sola. La soledat ha crescut d'una manera espectacular i els psiquiatres tenen més feina que mai. La comunicació a la xarxa no és la mateixa que la de taula amb els avis i els pares.

Apagaria mòbils a taula?

Sí, però això tampoc és un comportament autoritari. Tampoc deixo a casa que algú posi els peus sobre la taula.

El silenci és el millor so després de la paraula?

El silenci és molt important. També és lingüístic. Un gat calla però no com ho fem nosaltres. Nosaltres callem amb comprensió, fins i tot amb reflexió. El llenguatge impregna fins i tot el silenci.

Sosté que hem d'aprofitar aquest flaix del nostre pas per l'univers. És lícit l'enriquiment fàcil com els de la trama Gürtel?

Jo ho trobaria moralment il·lícit. La pregunta és per a què ho hem d'aprofitar. I justament aquesta és la discussió política. Sempre. La pregunta per a mi és: quina societat m'agradaria més? Aquella en la qual uns quants aprofitats intenten treure'm diners o aquella en la qual tots podem compartir i podem viure raonablement bé. A mi m'agrada més aquesta. La pregunta no és només què pretenem, sinó també per a què ho pretenem.

Hi ha res després de la mort?

Jo penso que només hi ha la vida. El que hi pugui haver després de la mort no és una alternativa a la vida. L'alternativa a la vida només es dona a la vida. El que és maltractat en aquesta vida el que ha de mirar és ser bentractat. I els altres l'hem d'ajudar. La mort ens ajuda a entendre la importància de la vida. Per a uns un valor a la vida és enriquir-se, per altres és parlar amb els amics. O escoltar Bach.

Afirma al llibre que la democràcia no és només una forma política de compartir el poder, sinó que és també una forma de retenir-lo. Som a la fi d'aquest sistema formal que ha regit des de després de la Il·lustració?

No crec que hi siguem a la fi, però potser sí som a la fi d'algunes de les formes que actualment té la democràcia, com la fi d'una democràcia que només sigui de participació electoral. La gent vol intervenir. La gent vol fer. Serà bo continuar triant alguns representants. Estarà bé per organitzar-nos. Però les majories que surten han de respectar les minories.

Com ho farem?

Simultàniament a la representació institucional hi ha d'haver acció democràtica popular. Simultàniament. De manera que aquestes dues capes es trobin i el poble pugui frenar els representants institucionals per exemple desencadenant eleccions perquè els de les institucions no fan el que havien dit que farien.

Amb l'èxit econòmic de la Xina en dictadura, quina necessitat tenim de la democràcia?

És clar, però la gent viu en dictadura. L'afany d'opinar i poder dissentir el tracto al llibre. Hem de salvar totes les diferències i salvar totes les desigualtats. Encara a molts països un negre ho té més complicat que un blanc i un homosexual ho té més complicat que un heterosexual. En aquesta nova complexitat democràtica, aquest serà un capítol fonamental.

Què opina de la situació política catalana?

Confio que totes aquestes pressions que ara estem fent, i que si augmenta el nombre de presos, també aniran creixent, a més de la reactivació de les pressions al carrer acabaran per obrir els ulls a molta gent d'Europa que entendrà que Espanya els ha enganyat. L'Espanya de la corrupció del PP, l'Espanya de la llei mordassa, l'Espanya de la persecució de les llengües, va quedant en evidència».