El botones de verde caqui (Dibbuks, 2015) va obrir, fa una dècada -tres anys pel que fa a la seva arribada al mercat nacional-, una nova etapa i inexplorada en l´univers de Spirou, reconvertit el grum en un activista de la resistència belga durant l´infame ocupació nazi i tenyint les pàgines d´un to ombrívol poc explorat fins llavors.
Les dues aventures recollides a La mujer leopardo (Dibbuks, 2018) reprenen l´acció poc després d´aquell llibre, un cop ja acaba la Segona Guerra Mundial i amb una Brussel·les que lluita per desfer-se del rastre pesant de les esvàstiques.
Pel que fa a la trama, el misteri i l´acció d´aquest còmic recupera l´essència francobelga i la tradició dels viatges exòtics i colonials a la recerca de cultes i ítems mitològics. Això sí, en aquesta ocasió ho fa des d´una òptica i una estètica modernitzada i lluny dels clixés de títols com el mític Tintín al Congo (Hergé, 1931). Prejudicis, però, que s´encarrega de reflotar puntualment per sotmetre´ls a un examen sorneguer i desacomplexat.
La nova era del grum del Moustic a mans del guionista Yann i el dibuixant Olivier Schwartz segueix en marxa i, a més, deixa aquí la porta oberta per seguir reinventant, ben aviat, el personatge.
Dos mons d´ombres
Miles Hyman recorda, en el pròleg de La lotería de Shirley Jackson (Nórdica Libros, 2018), les tardes a casa dels seus avis, el crític Stanley Hyman i la novel·lista Shirley Jackson, figura imprescindible de la literatura gòtica del sud dels EUA retratada en cos i esperit en el famós quadre de Grant Wood.
L´adaptació del relat de la seva àvia -considerat un dels millors de la literatura ianqui del segle XX- explota al màxim els elements del text original. Així, l´horror, el tedi, les creences més obscures i una violència que sembla a punt d´explotar en qualsevol moment són els protagonistes d´un fosc sorteig en un matí calorós de juny a l´Amèrica rural.
Presentades com a petits quadres pintats a l´oli, les il·lustracions de Hyman acaben afegint una capa sobre el text original que el situa en l´esfera d´una mena de malson que només al final es mostra en la seva negra plenitud.
Igualment d´inquietants són les escenes quotidianes dels microrelats d´Adrian Tomine. Sonámbulo y otras historias (La Cúpula, 2018) és un recull de setze històries de joventut en què el californià desgrana els ingredients que han marcat i personalitzat els seus treballs.
D´aquesta manera, les vinyetes d´aquest còmic coral serveixen de tapís per a tota mena d´individus que exploren temes tan quotidians com les dificultats en les relacions personals, els temors i una solitud que s´obre pas com un corc entre les ciutats i les societats més populoses.
En conjunt, un treball amb una flaire innegable d´aire dels anys 1990 però amb un missatge que, en línies generals, segueix més vigent que mai.
En daurat i negre
Hollywood és ficció, maquillatge i decorats on, sovint, les ornamentacions de pa d´or no són més que -amb una mica de sort- paper pintat.
Aquest missatge és el que posa sobre la taula amb tota la seva cruesa el còmic The Fade Out (Panini, 2018), ambientat en la cara fosca de la Meca del cine en plena època de la caça de bruixes de McCarthy.
La mort d´una jove aspirant a estrella de la gran pantalla és l´ocasió perfecta pel guionista Ed Brubaker per submergir-se en una època en la qual les grans productores dominaven amb mà de ferro la indústria i controlaven al màxim les vides de les seves grans estrelles tot tapant-los els vicis i les relliscades personals, inventant-los vides privades exemplars i, en alguns casos, reescrivint el seu passat per convertir-lo en l´encarnació idíl·lica del somni americà.
És en les escletxes d´aquesta maquinària pràcticament perfecta on es desenvolupa una trama absorvent amb esperit de novel·la negra i per la qual desfilen també noms clàssics del setè art, alguns dels quals ben identificables i acreditats, mentre altres ho fan amagats en identitats màscara i rere rumors biogràfics.
La reinvenció d´una llengua
Pompeu Fabra, el pare del català modern. El mantra és ben clar i ben sabut per tothom. Ara bé, la biografia, la realitat i l´obra que va deixar el filòleg i enginyer barceloní sovint són més desconegudes, com a mínim pel gran públic.
Amb l´objectiu d´aportar llum sobre aquesta figura de la història arriba Pompeu Fabra. L´aventura de la llengua (Rafael Dalmau Editor, 2018), una breu novel·la gràfica que recorre, a grans trets, els moments clau de la seva trajectòria, aquells que van marcar-li d´una manera més decisiva la vida i, sobretot, els seus treballs.
Barrejant pàgines amb vinyetes amb d´altres en què el text és l´únic reclam, aquest volum suposa un acostament amè i lúdic a Fabra i al seu temps, una època que apareix plasmada en uns dibuixos farcits de detalls còmplices amb els lectors ja iniciats.
