Pere Gimferrer ha publicat el seu nou poemari Las llamas (Col·lecció Vandalia), el vuitè en llengua castellana, que conjumina un total de 22 poemes inèdits escrits en vers lliure, entre novembre de 2016 i març de 2017, evocant l'amor i el pas del temps sobre la joventut i l'amor.
«La mort és una vellesa assimilada», va expressar ahir l'acadèmic i escriptor en roda de premsa amb motiu de la presentació de l'obra a Madrid, per matisar que el llibre «no tracta sobre la història» sinó que reflexiona sobre «el pas de la joventut a la mort», ja que el va escriure en un període en què justament «no van passar esdeveniments històrics».
En qualsevol cas, Gimferrer precisa que encara que hagués escrit els poemes de Las llamas en l'actualitat, no hauria fet esment a l'actual conjuntura política perquè tenia clar que volia escriure «sobre l'amor i la mort» i, per això, no hauria pogut incorporar «elements de l'actualitat».
El poemari està escrit a manera «de collage», és a dir, en els seus versos hi ha referències a Garcilaso, Calderón de la Barca, o García Lorca convivint amb una mirada a obres cinematogràfiques, pictòriques i musicals, construint a partir d'elles una veu pròpia. Per a això, precisa que incorpora aquests elements de «manera emmascarada» amb el propòsit que cada lector «senti la poesia a la seva manera».
«Aquest llibre tracta de la poesia. No és un llenguatge erudit encara que hi hagi erudició subjacent»,explica per matisar que no pretén actuar com un «teòric dels signes» i que no aspira al fet que els lectors l'entenguin, sinó al fet que els seus poemes agradin i que es captin com «sensorialitats» i com a «imatges juxtaposades».
«No penso en termes de codi. La poesia té l'avantatge i l'inconvenient de fer-se amb les paraules que fan servir la majoria de les persones en el codi actual, i per això és tan abstracta com els colors en la pintura», comenta, per afegir que «la intensitat de cada vers és el primer que ha de demanar-se d'un poema».
El poemari «condensat i concentrat», conté poemes de pocs versos però llargs, composts d'unitats mètriques ja existents. D'aquesta forma, el vers lliure en aquesta ocasió «se'n va cap a versicles», i les imatges emanades de les seves paraules són «abstractes» cap a altres referències de la poesia.
Així mateix, va dir que tenia intenció de fer un llibre «dens però breu» amb l'objectiu que el lector el pugui llegir «de tirada» i que per això va haver de frenar intencionadament el nombre de poemes que estava escrivint.
