La llegenda del Sant Grial té el seu origen en els artistes del romànic que van pintar l'absis de vuit esglésies del Pirineu català, entre ells el mundialment famós pantocràtor de Sant Climent de Taüll, que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
El foc invisible, novel·la guanyadora del Premi Planeta 2017 i publicada en català per Columna Edicions, que dimarts a la nit, en una visita al MNAC acompanyat per un grup de periodistes, va assegurar que, quan es rastregen les fonts d'aquesta llegenda, «un forçosament ha de concloure que van ser artistes a la península Ibèrica, en terres dels Pirineus catalans, els que van inventar el grial».
Segons l'autor, les primeres pistes que apunten l'origen en terres catalanes del mite del grial -el bol o copa usat per Jesucrist en l'Últim Sopar- es poden trobar en l'etimologia del terme: «Pensem que és una cosa que neix a França, però la realitat és que grial és una paraula rara en l'idioma francès».
En canvi, en alguns testaments de més de mil anys d'antiguitat que es van trobar a l'entorn de la Seu d'Urgell, al Pirineu lleidatà, s'utilitza la paraula «grazal» per referir-se a una espècie de vaixella.
A moltes de les pintures romàniques del MNAC es repeteix la figura del «grazal», que es mostra sempre en mans d'una figura femenina (presumiblement la Verge Maria) i del qual emanen rajos de llum, cosa que suggereix que es tracta d'un objecte sagrat i que coincideix amb la descripció que va fer el 1180 Chrétien de Troyes, que va ser el primer autor a mencionar-lo, en la seva obra El conte del grial.
«Estem parlant d'una cosa que ja es pinta més o menys l'any 1090 i no és fins al 1180 quan apareix el primer relat sobre el grial», ressalta Sierra, per a qui es tracta d'un evident anacronisme.
A El foc invisible és precisament aquesta pista la que fa que el protagonista, l'investigador David Salas, viatgi a Barcelona per desxifrar el misteri d'aquests «grials» que es mostren repetidament a vuit esglésies d'una àrea concreta de 250 quilòmetres quadrats als Pirineus, l'única on ha aparegut pintat aquest objecte sagrat.
L'investigador Salas se centra sobretot en la principal pintura de l'art romànic, el pantocràtor de Taüll, que Sierra considera com «la peça angular de la novel·la» i on la llegenda i la realitat comencen a creuar-se de forma més visible.
«La llegenda diu que el grial és preservat per Sant Pere i d'aquí va passant de papa en papa durant els primers segles», explica Sierra, qui precisa que a l'església de Sant Climent de Taüll es van emportar el 1123, com reflecteix una inscripció que encara es conserva al MNAC, les relíquies del papa Sant Corneli.
