Els habitants del poblat neolític de La Draga de Banyoles ja van usar bolets com a esca per encendre o transportar foc fa 7.300 anys. La troballa suposa un dels casos més antics d´ús tecnològic dels fongs documentats fins ara i és fruit de les diverses intervencions arqueològiques realitzades al jaciment, que han permès també posar al descobert una singular col·lecció d´aquests organismes, únics a la prehistòria europea.
L'estudi d'aquest atípic conjunt de restes, que es publiquen a la revista Plos One, ha estat realitzat per Marian Berihuete, investigadora vinculada a la UAB i actualment a la Hohenheim Univesity; Josep Girbal i Raquel Piqué, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Antoni Palomo, del Museu d'Arqueologia de Catalunya, i Xavier Terradas, de la Institució Milà i Fontanals - CSIC.
«Tot i que l´ús del foc hi està ben documentat, a La Draga fins ara no havíem trobat cap prova sobre els materials que usaven per encendre´l o transportar-lo.
Les dades apunten que la majoria dels bolets recuperats a La Draga van ser seleccionats, traslladats dels boscos dels voltants del poblat, assecats i emmagatzemats, amb la intenció de ser utilitzats com a esca. Dues de les peces que hem analitzat presenten, a més, mostres evidents d´haver estat manipulades amb aquesta finalitat, fet que avala la nostra hipòtesi», explica Raquel Piqué, investigadora del Departament de Prehistòria de la UAB.
Les condicions excepcionals del jaciment de La Draga per a la conservació de restes arqueològiques, que romanen submergides al nivell freàtic, han permès als investigadors recuperar fins a 86 restes de fongs -algunes completes- i realitzar-ne l'estudi taxonòmic, identificant la presència de sis espècies: Skeletocutis nivea, Coriolopsis gallica, Daedalea quercina, Daldinia concentrica, Ganoderma adspersum i Lenzites warnieri.
«És un fet excepcional que s´hagin pogut recuperar aquests bolets, atès que la seva conservació com a material arqueològic és molt difícil, en ser molt sensibles a la descomposició», afegeix Antoni Palomo, investigador del MAC i de la UAB.
La majoria dels exemplars recuperats a la Draga són polípors i poden créixer sobre els troncs d'arbres morts o parasitar arbres vius. Són espècies no comestibles, però que han estat utilitzades tradicionalment per encendre foc, de manera que es coneixen també com a bolets d'esca.
La seva estructura llenyosa els fa altament inflamables i per tant ideals per iniciar i transportar el foc. Entre les espècies utilitzades per a aquesta finalitat es troben Daedalea quercina, diverses espècies de Ganoderma, Coriolopsis gallica i Daldinia concentrica, totes elles documentades a La Draga.
El bolet d'esca s'utilitzava per prendre les espurnes que es desprenien de colpejar una roca silícia contra un mineral ric en sulfur fèrric, com la pirita o la marcassita.
Estudi de l'ús de fongs
La troballa fa de La Draga un cas excepcional per a l'estudi de l'ús de fongs a la prehistòria, asseguren els investigadors. És un dels jaciments on més quantitat i diversitat de fongs s'han recuperat fins ara.
Fins al moment les escasses troballes arqueològiques de bolets es restringien a jaciments del nord i centre d´Europa, tot i que només en comptades ocasions s´havia pogut demostrar el seu ús tecnològic.
Destaquen les troballes del jaciment mesolític de Starr Carr, a Anglaterra, també interpretades com a resultat del seu transport intencional per a ser emprades com a bolets d´esca. Un altre notable exemple, però de cronologia més recent que La Draga, són les restes que transportava Ötzi entre el seu equipament. Ötzi és el cadàver momificat d'un home que fou trobat en una glacera dels Alps el 1991.
