Un 77% del públic considera «excel·lent» l'oferta cultural de la ciutat de Girona, segons una de les conclusions d'un estudi dirigit pel gestor cultural Jaume Colomer i realitzat per l'empresa Bissap que ha inclòs enquestes a 15.000 usuaris, i que revela que l'assignatura pendent continua essent la valoració crítica que emana del públic més jove, un sector al qual encara li costa d'assistir als equipaments culturals.

Un altre aspecte que revela l'estudi és l'«alta densitat» de l'oferta cultural gironina i, sobretot, el gran nombre d'operadors privats, un centenar, si bé l'Ajuntament, des del sector públic, és el principal operador, ja que està implicat en dos terços de les activitats, incloent-hi l'oferta dels centres cívics.

L'Ajuntament va presentar ahir l'estudi o «mapa cultural» que avala la política de l'alcaldessa, Marta Madrenas, de potenciar la inversió pública a favor dels artistes que volen constituir les pròpies empreses culturals, fet que ha de contribuir a la «transformació de la ciutat» i també ha de ser una porta a la dinamització de l'economia.

Madrenas va recordar en la presentació que l'equip de govern disposa d'una quantitat «brutal» de 3.650.000 euros que es destinaran a ajudes a artistes per a la creació i la formació. Aquesta inversió sorgeix de la subvenció europea recentment aprovada (PECT, Projecte d'especialització i competitivitat territorial), que aporta un 50% de la inversió, més l'altre 50% a repartir a parts iguals entre l'Ajuntament i la Diputació de Girona.

Madrenas i el regidor de Cultura, Carles Ribas, van explicar que aquesta subvenció permetrà posar mans a l'obra de reforma de l'antic cinema Modern. A més, aviat es començarà la contractació de personal per a l'oficina que ha d'ajudar els creadors a constituir-se en empreses i també a impulsar «eines de formació i creativitat». Mentre es facin les obres a l'antic Modern, aquesta oficina estarà situada al Centre Cultural La Mercè.

Per l'alcaldessa, en els darrers tres anys del seu mandat la política cultural ha fet un salt que ha permès passar de l'estricta difusió de les activitats al suport a la formació i la producció creativa. Va citar com a exemples concrets l'obertura del nou Bòlit al Pou Rodó, el treball a favor del «talent jove» que fa La Marfà, el projecte de museu de la Casa Pastors, els bons resultats de l'espai La Volta de Sant Narcís i la feina de La Mercè i el projecte del Nou Modern com a «focus de les arts escèniques i visuals».

Una altra conclusió de l'estudi és que el 60% dels consumidors de cultura dels equipaments estudiats de la ciutat de Girona, mentre que un 40% són de fora de la ciutat, fet que revela «una gran capacitat d'atracció».

D'altra banda, La CUP-Crida per Girona va considerar que el document constitueix una bona diagnosi de l'estat de la cultura a la ciutat, i reclama al govern que «fixi un calendari i una metodologia per elaborar un pla estratègic de cultura que parteixi de les conclusions del mapa cultural». Els cupaires troben «alarmant» la «hipercentralització» de l'activitat cultural, que es concentra al Barri Vell, al Mercadal i a l'Eixample, i el «gran buit» en formació i creació cultural.