«Frankenstein»
Autoria: Mary Shelley · Direcció: Carme Portaceli · Versió: Guillem Morales · Joel Joan, Àngel Llàcer, Lluís Marco, Magda Puig, Albert Triola, Pere Vallribera, Alba De la Cruz · 6 de maig · Teatre Municipal de Girona
El monstre de Frankenstein és, potser, de totes les criatures abominables que ha parit la literatura i ha fet volar el cinema, la que acumula més clixés: una criatura esfereïdora, enorme, i amb un aspecte tan deforme i temible com buit és el seu cap. El Frankenstein adaptat per Guillem Morales i dirigit per Carme Portaceli que dissabte va passar pel Teatre Municipal de Girona, però, fuig de la ferocitat de la bèstia per mostrar la seva cara més humana.
Joel Joan es posa a la pell -apedaçada de dalt a baix- de la bèstia i lluita contra els tòpics per lluir en un personatge orfe de pare, de comprensió i de caliu fins que coneix De Lacey, un ancià cec que l'humanitzarà i l'ensenyarà a voler estimar. Un monstre de Frankenstein diferent que es menja tot el que hi ha sobre l'escenari, fins i tot la interpretació de l'Àngel Llàcer com a creador torturat per la lletjor que ha ideat.
<iframe width="854" height="480" src="https://www.youtube.com/embed/M1QLqkCA2Fo" frameborder="0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen></iframe>
En aquesta adaptació de l'obra de Mary Shelley que juga a barrejar algunes situacions de l'original i suprimir i allargar personatges hi brilla el monstre, però coixeja en el ritme, sobretot en la primera part. Tot i això, el muntatge enganxa a mesura que avança i deixa escenes per recordar, com la visita al cementiri del monstre i Víctor Frankenstein per escollir les millors peces dels cadàvers més recents per construir una parella a la criatura.
La tenebrosa ambientació gòtica de les mil-i-una versions del mite que ens ha deixat el cinema es trasllada a l'escenari en forma de projeccions: boscos ombrívols, sepultures de pedra o els llamps i trons de la tempesta que, en cada representació, fa brotar una vida menys monstruosa i més humana que la de moltes persones d'allà on només hi havia esqueixos morts.
