Els arqueòlegs han desenterrat el primer esquelet sencer d'un tapir petit que va viure fa 3,1 milions d'anys, al jaciment del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. Calculen que, quan va morir, tenia només sis mesos, perquè encara conserva les dents de llet i no té tots els ossos soldats. Aquest és el setè tapir amb connexió anatòmica que es troba a Caldes de Malavella.
El codirector de les excavacions, Bruno Gómez, assegura que el jaciment ha aportat «gairebé el 80% del registre fòssil mundial que s'ha trobat de l'espècie». Durant aquesta campanya, la quinzena que es fa a l'indret, els arqueòlegs també han descobert l'esquelet d'un bòvid, el setzè que es desenterra. Pertany a l'espècie Parabos o Alephis tigneresi.
Gómez assegura que la troballa de totes aquestes restes, el fet que estiguin senceres «i que cap carnívor les hagués depravat», confirma la hipòtesi original que durant el pliocè la zona -on hi havia un llac- va patir «un fenomen catastròfic» que va causar la mort dels animals.
L´esquelet del petit tapir l'han localitzat al sector de ca n'Argilera, on la campanya va començar el passat 26 d'abril i s'allargarà fins a finals de maig. Arreu d'Europa fins ara s'han localitzat cap a unes 200 o 300 restes òssies de tapirs, però la majoria són parts de l'esquelet, i no exemplars amb connexió anatòmica com els que s´estan recuperant en aquest jaciment excepcional de Caldes de Malavella. El bòvid i el tapir s'han trobat a uns 2 metres de profunditat.
El Camp dels Ninots és prolífic en la història del pliocè superior. Ho evidencien les troballes fetes fins ara al jaciment, que té 275.000 metres quadrats i una profunditat de fins a 85, excavada de moment només als estrats superiors.
En aquella etapa de la prehistòria, al paratge hi havia un llac que havia nascut al cràter d'un antic volcà. L'aigua atreia els animals, que hi anaven a beure. Probablement, de la falla del volcà sortien emanacions gasoses que van emmetzinar els animals.
En paral·lel als esquelets, els arqueòlegs també han trobat restes vegetals fòssils, petits vertebrats com granotes i closques de tortugues, entre d'altres. Gómez explica que entre els reptes de cara a properes campanyes hi ha el de trobar noves espècies, especialment carnívors. També s'han trobat rinoceronts.
A la campanya d'aquest 2018 hi prenen part una vintena d'investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Per donar a conèixer la importància del jaciment, s'està desplegant un pla que té com a eix central la construcció d'un centre d'interpretació.
Es batejarà amb el nom d'espai AQUAE, inclourà recerca, i s'espera que estigui plenament actiu a principis de l'any que ve. De moment, la seu d'aquest centre -un edifici històric de Caldes- ja s'ha adequat per acollir l'equip de recerca i un laboratori de restauració. Els resultats de la campanya d'excavacions es donaran a conèixer al congrés internacional sobre volcans, a Olot fins al 25 de maig. A principis de juny, Caldes acollirà les 14ns Jornades d'Arqueologia de les comarques gironines.
