Un impressionant pany de muralla romana feta de carreus de pedra sorrenca de Domeny al segle III ha quedat al descobert a l'interior de la casa 2-4 del carrer Bellmirall de Girona, arran d'una inspecció arqueològica oficial prèvia a unes obres de reforma que convertiran l'antic Castell Bellmirall en 14 habitatges.

Els arqueòlegs també han constatat l'existència de dues gàrgoles del segle XV i un escut en un pou del segle XVI, a més de nombroses arcades i voltes en estances nobles i d´interès patrimonial, va explicar la responsable dels treballs, Maribel Fuertes.

Tota aquesta riquesa històrica i arquitectònica aflora dins la primera muralla romana, que data del segle I aC, a tocar de la plaça Sant Domènec, a la finca annexa a la Porta Rufina.

Els arqueòlegs pensen que en aquells temps tan reculats aquesta era una àrea encara sense construir, com ho prova la troballa en un pati interior d´una sitja de gra del s. VIII-IX, sobre la qual arrenca una paret que, òbviament, va ser feta després, quan la sitja ja no servia.

Seguint la cronologia, la documentació del segle XIII es refereix a la casa com el Castell Bellmirall. Miquel d'Agullana, que era abat de Sant Joan de les Abadesses, va comprar la casa al segle XVI i hi va fer reformes.

A l´època moderna, als segles XVIII i XIX, la casa acull una escola de seminaristes i, al final, esdevé Arxiu Diocesà, funció que desenvolupa fins entrada la dècada de 1990. El Bisbat va vendre la finca a un constructor gironí que va tramitar la requalificació urbanística d´una zona d´equipaments perquè passés a ser residencial. I va revendre la casa.

Preguntat per aquest diari, l'arquitecte responsable del projecte, Jordi Fernández, va explicar ahir, durant una visita a la finca, que la societat City Home ha comprat l'edifici per promoure 14 habitatges privats. «Serem extremadament curosos amb el patrimoni», va assegurar l'arquitecte.

Protocol arqueològic

Per la seva part, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va dir que l'equip de govern aplica un protocol d'intervenció en promocions privades que estalvia al constructor que les troballes arqueològiques puguin interrompre l'obra, perquè es fan inspeccions prèvies i un seguiment dels treballs.

«Aquí s'hi faran habitatges. Estem contents que una finca d'alt valor patrimonial que no tenia ús trobi una sortida», va dir Madrenas. Segons l'arqueòloga Maribel Fuertes, a l'interior de la casa s'ha posat al descobert, sota una prima capa de guix, un tram de 5 metres longitudinals de la muralla del segle III dC i, al pati de la casa, que dona a l'assolellada plaça Sant Domènec, és visible un pany de 17 metres de llargada de la mateixa muralla.

Per Fuertes, aquesta muralla deu estar afectada per la reforma carolíngia del segle IX que va doblar i reforçar l'antiga muralla romana, però aquest fet no s'ha pogut constatar, tot i que s'espera fer-ho quan les obres de reforma permetin accedir a les parts ara no visibles de l'impactant mur.