A l'hora de passar comptes als vençuts de la Guerra Civil, el franquisme es va atrevir a perseguir i dictar sentències contra persones mortes. Una quinzena d'exemples il·lustren que les lleis de Responsabilitats Polítiques (1939) i de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (1940) serviren per encausar i castigar l'enemic, de manera retroactiva i sense respectar el principi processal d'audiència i contradicció, és a dir, que els imputats poguessin dir la seva versió.

El professor d'història de la UdG Josep Clara recull aquesta quinzena de casos contra difunts al llibre Perseguits després de morts, fruit del procés de recerca, molta lectura i treball als arxius que habitualment fa l'autor.

Luis de Eugenio de la Torre, un militar de Saragossa casat a Figueres que va ser general durant la República, va morir el 1934, però el 1950 li van instruir un expedient a través del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria. Resulta que havia sigut fundador de la lògia de Girona de la maçoneria. Com que no el trobaven, van arxivar el cas «en tanto el encartado se presente o sea habido».

El polític Adreu Nin, desaparegut mort dels Fets de Maig del 1937, va ser condemnat a 20 anys de presó l'any 1943 per una sentència que, evidentment, «es va dictar sense escoltar la veu de l'acusat», fa notar Josep Clara en declaracions al Diari de Girona. Nin havia pertangut a la maçoneria entre 1914 i 1918.

Un altre cas és el del comandant López Lara, mort a Belchite el 1937. Tot i que la seva vídua rebia la pensió perquè havia mort lluitant al bàndol franquista, el 1942 el van condemnar a 12 anys i un dia de reclusió menor.

Per la llei de Responsabilitats Polítiques va ser sentenciat el gironí Dàrius Rahola a perdre la maquinària de la impremta on s'havia editat el diari L'Autonomista. També el van inhabilitar de poder ostentar càrrecs públics i van condemnar-lo a allunyar-se 300 quilòmetres de Catalunya. La sentència es va dictar el 30 d'abril de 1941, tot i que Rahola, exiliat a Perpinyà, havia mort el juliol de 1940. La llei afectava els hereus, que no van poder recuperar una impremta que, d'altra banda, ja havia estat confiscada.

Multa al general Batet

Clara remarca el cas «curiós» d'aplicació de la Llei de Responsabilitats Polítiques en una sentència contra el general català Domènec Batet, que no va voler participar de l'aixecament franquista a Burgos i el van afusellar el 1937. Li van imposar el pagament de 5 milions de pessetes, que era una quantitat exorbitant a l'època. L'any 1951 van perdonar el pagament dels diners al fill, que era un militant de Falange Espanyola.

Altres casos recollits al llibre de Clara sobre condemnats després de morts són el del germà del president Companys, Camil, o el diputat d'ERC de Palamós Josep Fàbrega.