«Gala va ser una dona extraordinària en tots els sentits. Sense ella, Dalí no hauria estat qui va ser, però era misteriosa i complexa i això no agrada a una societat masclista que la va titllar d'harpia». Així s'expressa Monika Zgustova, que acaba de publicar La intrusa, un retrat íntim d'aquesta dona decisiva.

«Era misteriosa i a la gent sembla que no li agrada el misteri, li agrada més el que és transparent i ella a sobre era russa i parlava poc, perquè estava en els seus pensaments, però el més important, no li importava gens el que pensessin d'ella, i això crea recel», explica Zgustova.

Gala Dalí, de naixement Elena Dmítrievna Diákonova (1894-1982), més enllà de ser la musa i dona de Salvador Dalí, d'haver estat casada amb Paul Éluard i d'haver estat amant de Max Ernst -tres grans figures de la poesia i l'art universal-, va ser molt més que una dona que va subjectar i va elevar aquests genis.

Així es posa de manifest a la La intrusa (Galaxia Gutenberg), de l'escriptora, traductora i periodista russa Zgustova, qui després d'una profunda recerca en la biografia d'aquesta dona -«culta, decidida, moderna, valenta i molt lliure»-, descobreix aspectes de la seva infància, com la seva relació amb la poetessa russa Marina Tsvetàieva, «qui la va influir», i qui va ser víctima de la revolució russa el 1917, com la família de Gala.

També parla l'autora de la relació que Gala va tenir amb un dels seus tres germans, que estava enamorat secretament d'ella, la qual cosa va provocar «sentiments trobats» en ella. «D'adolescent sentia la mirada del germà a sobre i li provoca emocions estranyes, perquè es posava gelós quan la veia amb altres nois. Però per això a ella li van agradar després els amors secrets, difícils i complicats», relata Zgustova, autora de títols com Vestides per a un ball en la neu o Les roses d'Stalin.

El seu exili per Europa, la relació amb el seu padrastre -«al qual ella tenia mitificat i qui li va impregnar el seu amor per la literatura. Gala llegia sempre un llibre al dia»-, recorren aquestes pàgines.

Un llibre que repassa la tuberculosi que va patir en l'adolescència i la seva estada a Davos en un hospital on va coincidir amb un jove Paul Éluard, «que no hauria arribat a res sense Gala», recalca Zgustova.

«Tots dos es van enamorar. Als pares d'Éluard no els agradava Gala com tampoc els va agradar als pares de Dalí; d'aquí el títol del llibre, La intrusa -assegura Zgustova-, però cal recalcar que el poeta no hauria estat qui és sense ella. Li escrivia els poemes, l'animava, estava al seu costat permanentment perquè escrivís. Va fer molt», afegeix.

Després la musa va tenir relacions amb Georgio de Chirico, qui li va dedicar un assaig fruit de les converses que van mantenir tots dos. I finalment va arribar Dalí, «el seu gran amor», a qui va descobrir quan Max Ernest i Gala van viatjar el 1929 a la Costa Brava per conèixer el llavors jove pintor.

«Gala va ajudar el pintor a tractar la realitat. Van ser amics, amants, col·laboradors. Dalí era pintor i escriptor i ella el va ajudar com a correctora dels seus textos. Mai hauria estat el geni que va ser sense Gala. Ella era molt lliure i dona d'un sol home, encara que seguís tenint relació amb Éluard quan el veia», diu Zgustova.

Apassionada i anticipada del seu temps, Gala va ser una de les dones més decisives de l'art i la literatura del segle XX, que va trencar amb tots els estereotips.