La defensa de la cultura que emana de les banlieues franceses, aquests suburbis de l'extraradi sobre els que l'actualitat ha posat la mirada, però on també l'art de carrer està més viu que en enlloc, inspira l'última creació del coreògraf Mourad Merzouki, Folia.
La peça acaba d'inaugurar el Festival Les Nuits de Fourvière de Lió, la ciutat de Merzouki, i clausurarà el Festival de Peralada el 17 d'agost.Després d'aquesta estrena en la seva localitat, a l'extraradi de la qual ell va créixer, aquest coreògraf i director d'escena ha explicat en una entrevista a peu d'escenari que l'objectiu de Folia, una barreja delirant de música barroca i hip hop, és reivindicar el valor d'aquesta joventut entre la que ell es va criar.
Mourad Merzouki esquiva hàbilment referir-se a atemptats que han posat el focus en tot un col·lectiu, però després de l'èxit de Les Nuits de Fourvière subratlla que els comentaris que li arriben són que ha creat una obra «generosa» i contribuirà a portar una mica de bondat al món actual.
«Busco un espectacle que doni una imatge diferent, vull oferir una imatge positiva a la gent jove», assegura Merzouki, que ha volgut portar «la dansa del carrer a l'escenari».
El francès reivindica el seu origen algerià, recorda que el hip hop és un ball de les banlieues i considera que està «bé» que es porti al teatre, «perquè allà se li dona importància».
«Volem dir amb aquesta obra que, a França, hi ha joves que, amb la dansa, tenim alguna cosa a dir», missatge que vol traslladar a Espanya quan visiti Peralada llançant un missatge «positiu» del que fan aquests «altres gals», expressió que recorda el títol de Paco Candel Els altres catalans.
Per aconseguir aquest repte, Mourad Merzouki ha ideat una peça de poc més d'una hora en la qual el ball, en bona mesura hip hop, però també dansa contemporània i clàssica, es combina amb la música d'una orquestra de música barroca, Concert de l'Hostel Dieu.
El públic ha de sumar a aquesta amalgama, només capaç de concebre's per algú que, com diu Merzouki, s'ha sentit a vegades «ni francès ni algerià», des de tarantel·les italianes a un apoteòsic dervix turc que tanca Folia.
«No m'agraden les categories», precisa l'autor de la peça, que refusa barreres com la de no tenir sobre un mateix escenari ballarins de clàssic i contemporani o no entrellaçar música d'orquestra amb ritmes electrònics.
Segons el coreògraf, que va començar a practicar hip hop «de jove» i va somiar amb mesclar-lo «amb altres gèneres i prendre riscos», aquest estil està «molt a prop del barroc, perquè els dos porten a dins l'esperit del ball».
Folia és una reflexió «sobre la bogeria dels homes en la Terra»Folia que conclou amb aquest dervix «que et porta a un estat de tràngol gràcies a un ballarí que està en la seva follia i que es troba en un món que no sap on va».
L'escenografia és part clau de la peça perquè també ho és per a Mourad Merzouki, qui es retrotreu per justificar-ho al seu passat en el món del circ, on treballava «amb objectes».
Merzouki concedeix igualment protagonisme sobre l'escenari a la soprano Heather Newhouse que, al costat dels músics, acaba convertida en una ballarina més, en part d'un cos en el qual és difícil separar la dansa de la resta de membres que la integren, també els que conformen l'orquestra.
Una espècie de llit elàstic sobre el qual realitzar piruetes, esferes en l'interior de les quals gira Newhouse o duels entre ballarins de hip hop i intèrprets de barroc a ritme de sintetitzador són cops continus amb els quals Folia ha portat a la bogeria el públic de Lió, a l'espera de fer-ho a l'agost amb el del Festival de Peralada, seu de l'estrena internacional d'aquesta producció.
