La Generalitat va homenatjar ahir el cartellista i dibuixant Carles Fontserè en un acte que va estar marcat per l'absència del periodista i degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Maria Huertas, mort fa uns dies, i que estava previst que hi intervingués.
El Govern català va recordar la figura d'aquest artista, mort el mes de gener passat, i els cartells del qual per animar les tropes republicanes durant la Guerra Civil es van convertir en un símbol en contra del feixisme a tot Europa.
El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, va destacar «la forta personalitat» i la integració de Fontserè als països que el van acollir durant el seu llarg exili «sense deixar de ser català».
De la seva banda, i davant la recent mort de Josep Maria Huertas, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va inciar l'acte amb unes paraules en record del periodista que precisament era un dels convidats a glossar la feina de Fontserè.
L'acte, que va portar per lema Visca la llibertat!, també va comptar amb la intervenció de la vídua de Fontserè, Terry Broch; l'historiador i crític d'art, Daniel Giralt-Miracle; el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, i el periodista Xavier Muntanyà.
Les paraules dels diferents participants, acompanyades per l'emissió de les entrevistes audiovisuals que es van fer al cartellista català, van coincidir en la defensa de la llibertat que fins a l'últim moment va dur a terme l'artista, dedicat en els seus últims temps a la reivindicació dels «papers de Salamanca».
En acabar l'homenatge, els compositors Jaume Sisa i Pascal Comelade van oferir una actuació musical.
Fontserè (Barcelona, 1916- Girona 2007) va ser autor de nombrosos cartells de propaganda del bàndol republicà durant la Guerra Civil, alguns dels quals van ser requisats per les tropes franquistes i van acabar a l'Arxiu de Salamanca.
Des de la seva residència a Porqueres, situada al cim d'un turó des d'on es veu l'estany de Banyoles, Fontseré va desenvolupar una tasca narrativa plasmada en dos llibres de memòries i un tercer sense editar.
