Jaume Ministral és recordat com un mestre exemplar i un humorista que també instruïa

Ara fa cinc anys, a propòsit del 20è aniversari del seu traspàs, la Revista de Girona l´evocava com un «gironí inclassificable i, per això mateix, irrepetible». Un dossier dedicat a la seva persona i obra posava en relleu la dificultat de transmetre a les generacions actuals el tarannà de Jaume Ministral, personatge polifacètic, que va destacar en molts camps. «Un veritable `homenot´ planià que va trencar tots els motllos i que no s´ajusta a cap de les catalogacions o classificacions convencionals».

Jaume Ministral i Masià (Girona, 1914-Barcelona, 1982) és, per l´actual cronista oficial de la ciutat de Girona, Enric Mirambell, un personatge que ha de ser recordat «com un home molt intel·ligent» que va saber posar-se a l´altura de qualsevol lector, de manera que tothom l´entenia.

Segons Mirambell, Ministral tenia una «ironia molt fina» que usava tant en les seves conferències, com en els articles i els llibres. Era un «bon pedagog» i això es notava en la seva voluntat d´«arribar a tothom».

El cronista oficial de la ciutat creu que avui, a 19 d´abril de 2007, cal recordar Ministral, com un escriptor capaç de produir «obres molt divertides i a més a més molt instructives».

El jove Jaume Ministral va exercir de mestre a Palamós i a Barcelona, però va deixar el món de l´ensenyament per dedicar-se plenament a escriure i a elaborar guions de ràdio i televisió. Mirambell el recorda també com un personatge popular, molt conegut, l´home ideal com a pregoner de les festes del barri de la Rambla, on residia, i així va ser, almenys en una ocasió. En un dels seus articles, Ministral va deixar constància de la recança amb què, de petit, mirava des del balcó de la casa de la Rambla on vivia, Santiago Sobrequés creuant el carrer en bicicleta, mentre que a ell li havien prohibit baixar.

De fet, Jaume Ministral va néixer en aquesta casa de la Rambla, concretament al segon pis del número 17. Era el gran de quatre germans.

L´escriptor Narcís-Jordi Aragó recorda que Jaume Ministral va escriure a Vida Católica, Los Sitios, Presència i El Correo Catalán. Aragó recorda Ministral com un «mestre exemplar» i un gran humorista, treballador incansable, autor d´uns 14.000 guions radiofònics per a RNE.

Jaume Ministral tenia un programa d´humor que es podria comparar a l´Andreu Buenafuente d´avui, amb la dificultat afegida que en aquella època de dictadura i censura la crítica no es podia concretar en cap persona o institució, per raons òbvies.

Als adjectius de Mirambell, Aragó hi afegeix el d´«humanista» i «cristià de grans conviccions», aspecte, aquest darrer, que es notava en la intenció instructiva dels seus escrits.

Com a escriptor, també va ser autor d´obres de teatre; fins i tot va arribar a guanyar el premi Tirso de Molina, a Madrid, per una obra de gènere dramàtic.

Igualment, va escriure novel·les de gènere, concretament westerns, que signava utilitzant com a pseudònim el seu cognom al revés, Lartsinim.

Aragó el recorda també com un home «polifacètic» i un «gran gironí». Sobre l´amor a la seva terra, Aragó el recorda com un dels gironins que van haver de desplaçar la seva residència a la capital catalana per motius laborals, però que des d´allà exercia de «gironí militant» i no dubtava mai a participar als actes de la mena que fossin, quan se´l reclamava.

Per Narcís-Jordi Aragó, la seva activitat va culminar en la publicació del seu llibre més celebrat, Girona petita i delicada, que tot just fa uns mesos va ser reeditada per CCG Edicions, dins la Biblioteca Fundació Valvi. L´obra va aparèixer l´any 1975 i es va esgotar en pocs dies. Es tracta d´una història «totalment imaginada que parla del temps en què la gent passejava pels carrers, parlava de balcó a finestra, coneixia el metge del principal i la vídua trista del tercer, però no el que vivia al sisè, per la senzilla raó que allí mai no va aixecar-se una casa de sis pisos». Si més no així anuncia el llibre l´editor Quim Curbet.

Per Joaquim Nadal, l´exalcalde, aquest llibre ironitza i l´autor es mostra crític amb aspectes de Girona. L´ara conseller de la Generalitat recorda que va contestar un article a Presència de Ministral, en el qual l´autor tractava les dificultats per editar una síntesi de la història de Girona. Per Nadal, passats 25 anys «el panorama és molt millor i aprofito ara per reclamar una nova història de Girona».

Un altre llibre, no tant conegut, però sí important perquè estava especialment adreçat al col·lectiu de la seva professió, va ser Nosaltres els mestres (1980, Editorial Portic). El volum, una mena de novel·la, document i història amb testimoniatge personal, fa sortir a les seves pàgines molts personatges reals, amb noms i cognoms -bisbes, autoritats de Falange, pares i mares, rectors de parròquia i molts nens-, que recorre 150 anys de la història d´aquest país.

Jaume Ministral va ser fill d´una nissaga de mestres. El temps de la República va estudiar a La Normal de Girona i el 1935 va ser nomenat mestre a Palamós. El 1942 va guanyar per oposició la plaça de director del grup escolar Baixeres, de Barcelona, on va exercir vint anys.

El 1948 va començar la seva col·laboració a Ràdio Nacional d´Espanya, que també va durar vint anys. Encara hi ha qui recorda la seva principal emissió, El humor i la radio. Als anys seixanta va estrenar la seva primera obra teatral a Madrid, Proceso a la vida, a la qual en seguirien d´altres, entre les quals Demà és festa, protagonitzada per Pau Garsaball, que escenifica la vida d´un mestre.

La seva experiència en ràdio i televisió el va dur a la televisió catalana con a guionista de la inoblidable sèrie Doctor Caparrós, medicina general.